Ahir a la nit, a partir de les 22.30 hores, tenia lloc el tradicional Ball dels Llauradors, compost per la representació d’un total de 7 balls que formen part del folklore de la ciutat. Els membres encarregats d’omplir de gom a gom, des d’un primer moment, la plaça de Baix, van fer el recorregut habitual d’aquest acte que, des de fa una dècada, torna a formar part de la cultura ontinyentina. Des de la plaça de Baix, on van assistir les diferents autoritats festeres d’aquest any i un nombrós públic, els balls es van dur a terme a la plaça de Sant Roc, a la plaça Major i, finalment, a la placeta Latonda.
A l’inici de la Guerra Civil (1936) els balls tradicionals de les comparses van desaparéixer. Des d’aleshores es pensava que d’aquestes peces de danses breus “que ocupaven les nits de les festes i recorrien els carrers, perquè la gent participara d’elles”, segons expliquen des de la comparsa, ja no quedava rastre. Però va ser un membre dels Llauradors, Salva Pastor Donat, qui conservava les partitures del ball.
Segons es relata al programa de festes del 2018 , “Salva Pastor Donat s’estimava tant la comparsa, que havia conservat les partitures del nostre ball per evitar que es perderen però, com que pensava que els balls ja mai no tornarien, li les va lliurar al seu cosí, el Mestre Ferrero, per veure si li inspirava un pasdoble dedicat als Llauradors”. Finalment, l’il·lustre músic entregaria les partitures a la comparsa, les mateixes que hui es conserven al Museu Fester.
Va ser el 2008, coincidint amb el 125 aniversari i any de capitania de la comparsa Llauradors, quan es va recuperar l’acte tal com es feia a l’antiguitat i, des d’eixe moment, “se celebra el divendres abans de l’Entrada, per anunciar l’arribada de les festes”. Després de 10 anys, el conjunt de balls s’han convertit “en un acte transversal en el qual no sols ballen adults sinó també xiquets”, segons conta la comparsa.