La Generalitat Valenciana ha aprovat hui la declaració de com Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) dels actes de les Ambaixades i la Baixada del Crist d’Ontinyent. L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha tingut paraules d’agraïment per a la resolució favorable del Consell a la petició formulada mesos arrere per l’Ajuntament d’Ontinyent i la Societat de Festers per tal de donar la protecció més gran patrimonial possible a aquests dos actes singulars de les festes.
Jorge Rodríguez, destacava la importància “de conservar i tenir cura de les nostres tradicions, perquè són aquelles que ens fan únics. Ja vam aconseguir que el Cant dels Angelets fóra declarat Bé Immaterial de Rellevància Local i ara volíem estar juntament amb la Societat de Festers per aconseguir aquest nou reconeixement, de la mateixa manera que seguirem treballant conjuntament per a la consecució de la declaració dels Moros i Cristians com a Interés Turístic Internacional” explicava el primer edil.
El President de la Societat de Festers, Vicent Pla Vaello, destacava que aquest anunci “s’ha fet justícia amb Ontinyent i amb les nostres festes de Moros i Cristians. És una línia que es va encetar en 2011 i en el que els presidents anteriors han anat treballant, un treball que ara culmina i que és motiu de satisfacció perquè són els actes més purs i invariables de les nostres festes. Es venen fent igual des de 1860, no s’ha canviat res, i protegir-los ens ajudarà al fet que puguen continuar invariables molts anys més”, manifestava.
Segons consta a l’expedient que es va presentar a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, les Ambaixades conserven les seues arrels d’època foral, representació simbòlica de l’enfrontament entre les dues cultures. El text de les ambaixades, escrites per l’escriptor romàntic Joaquín José Cervino en 1860, conté un valor literari que es considera necessari preservar. Pel que fa a la Baixada del Crist de l’Agonia, es considera un dels símbols màxim de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent, un acte hereu directe de les salves d’honor que disparaven les milícies efectives d’època foral, constituint una celebració amb més antiguitat que les mateixes festes morocristianes i que continua celebrant-se pràcticament igual que fa 150 anys.