L’Himne d’Ontinyent compleix enguany el seu primer centenari. L’orgull per a la ciutat durant moltes dècades ha sigut fer valdre que la composició era una obra del reconegut compositor Rafael Martínez Valls, fill d’aquest municipi.
Tot i que en les seues primeres dècades d’existència la població el va acollir amb els braços oberts, a poc a poc la lletra, concebuda per Luis Fabrelles S. de Ibarrola, ha quedat obsoleta, doncs és fruit d’un context històric concret, totalment superat. Això ha abocat a l’himne a ser interpretat en cites festives molt concretes, sense que el consistori la contemple en actes pròpiament institucionals.
Segons ha publicat el Cronista d’Ontinyent, Alfred Bernabéu, el 8 d’agost de 1918, un jove Martínez Valls li demanava a la corporació municipal estrenar en les festes un himne dedicat a la ciutat, gest que l’ajuntament va agrair i va acordar facilitar l’estrena. Paral·lelament a la popularitat creixent del compositor, augmentava l’acollida de l’himne per part de la població. De fet, la corporació municipal va adoptar mesures per potenciar l’ús de l’himne, com la compra de partitures per divulgar la peça entre les formacions musicals i col·legis d’Ontinyent. Però no va ser fins a 1960, quan la corporació d’Anselmo Serna, coincidint amb el centenari de les festes de Moros i Cristians, va aprovar la composició que fera Martínez Valls per a la seua ciutat, com l’himne oficial d’Ontinyent. Malauradament l’ontinyentí no va poder ser testimoni d’aquest gest que va tindre la seua ciutat, però sí que es va comunicar a la seua vídua.
Ara, coincidint amb el seu centenari, poden obrir-se alguns interrogants: La peça de Martínez Valls hi ha de continuar sent l’himne de la ciutat? S’hauria de promocionar més? Es podria prescindir de la lletra i mantenir la melodia? Continuarà sobrevivint en actes festius molt concrets? O acabarà desapareixent amb el temps, fruit d’una lletra obsoleta?