Martínez encapçala el rànquing dels cognoms més populars entre les persones censades en el consistori ontinyentí. En total hi ha 883 veïns i veïnes que ho tenen de primer cognom i 924, de segon. I per a filar encara més prim, 34 ciutadans que ho tenen en els seus dos apel·latius.
Martínez prové del nom Martín, en llatí Martinus, que fa al·lusió a Mart, el déu romà de la guerra. Es tracta d’un nom molt usual des de l’Edat Mitjana, i a Espanya hi havia antigues cases amb aquest cognom, principalment a Galícia, Astúries, Cantàbria i ambdues Castilles. Amb la Reconquesta es va estendre a la resta del país. De fet, segons les dades de l’INE del 2016 es tracta del sisè cognom més estès entre els espanyols.
Li segueix en el llistat ontinyentí García, en aquest cas amb 726 persones com a primer cognom, 751 com a segon i 24, en tots dos casos. De la mateixa manera que Martínez, García és un cognom patronímic, és a dir, designa ascendència. Moltes són les teories sobre el seu origen i algunes mantenen que es remunta a l’època preromana i l’ètim de la qual seria afí al nom basc ‘hartz’, que significa ós. Una altra de les recerques apunta que en l’idioma dels godos, el cognom García significava “príncep de la vista agraciada”, amb la qual cosa una teoria diferent sobre el seu naixement.
Altres denominacions de les més populars en la ciutat, per ordre són: Sanchis, Gandia, Ferrero, Soler, Mollá, Revert, Torró, Soriano, Tortosa, Belda, Micó, Vidal, Cambra, Pastor, Penadés, Pla i Calabuig.
DOS COGNOMS IGUALS
Els cognoms més abundants possibiliten en major mesura aquells casos en els quals coincideix el primer i el segon. Així, hi ha 20 persones a Ontinyent que es denominen Sanchis Sanchis, 21 que tenen Torró Torró com a cognoms i 13 Llopis Llopis, per denominar alguns d’ells.
En total hi ha registrats 4.449 apel·latius en el cens ontinyentí i si s’aborda el llistat pel final, es troben principalment cognoms d’origen estranger com Gheorghe, Taut, Buttacavoli, Sekulova, Pfeiffer o Elqabqb.