El músic virtuós d’Ontinyent que demà actua a l’Echegaray

El dijous estava actuant davant dels Reis d’Espanya dins dels actes culturals que tenien lloc a Oviedo en els Premis Princesa d’Astúries. Vicent Mascarell porta molts anys consolidat, professionalment, a l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries on es el primer fagot de la formació i solista en molts concerts. Però, en acabar el concert del dijous, Mascarell va prendre rumb cap a la seua ciutat. Demà dissabte actua al Teatre Echegaray, amb l’Orquestra Caixa Ontinyent.

El Periòdic d’Ontinyent ha mantingut aquesta entrevista que demà publicarem íntegrament en les pàgines de la nostra edició setmanal de paper. Ací va un tastet per davant per conèixer millor el virtuós del fagot que demà podrem disfrutar a l’Echegaray.

Què se sent en actuar amb una orquestra pròpia d’Ontinyent i fer-ho, a més, davant de la teva pròpia gent?

Tocar de solista davant de l’orquestra sempre és un gran compromís, jo estic més acostumat a tocar dins de l’orquestra, fer-ho a casa i amb la meua gent, d’una banda et sents abrigat però també suposa un repte més gran.

Què significa per a Ontinyent tenir una orquestra resident al Teatre Echegaray?

Em sembla un projecte meravellós, ja que a més d’ampliar la vida cultural de la ciutat obre un horitzó als estudiants de música de la nostra comarca.

Fins on pot arribar aquest projecte de l’Orquestra Caixa Ontinyent?

Crec que ha aconseguit arribar molt lluny, elaborar un cicle de concerts des de fa anys no és una tasca fàcil, però estic convençut que continuarà creixent gràcies al compromís dels seus músics i coordinadors. Evidentment, és fonamental també el suport de les institucions.

Què és el més dur a l’ofici de músic professional?

Crec el més dur és la perpètua persecució de l’excel·lència, mai no n’hi ha prou de fer les coses bé, sempre ens obliguem a ratllar la perfecció, la qual cosa, evidentment és impossible, dominar la tècnica d’un instrument exigeix ​​molta dedicació però això només és el primer pas per fer música, el més difícil és aconseguir connectar amb els oients, aconseguir emocionar-los.