Els 42º aconseguits pels termòmetres a Ontinyent el passat dijous ens van tornar a enfilar al top de tòrrides temperatures de tot Espanya. Es repetia la màxima estatal com ja va passar el 2024 quan, el 5 d’agost, el mercuri va marcar 42,3º, màxima a tota la Comunitat, Espanya i fins i tot a Europa en aquella jornada. Comptem amb precedents, fins i tot més extrems com el del 7 de juliol del 2015, un dia en què es van assolir els 47 graus. I barbaritats de temperatura mitjana al llarg de tot un dia sencer, com els 34,8º del 7 de juliol del 2019 o els 34,7º del 15 d’agost del 2021. Això d’encadenar onades amb més de 40º cada any sembla que ha arrelat com a costum, amb seqüència de nits tropicals. Però, és un fenomen que anirà a més? El pitjor encara ha de vindre? Com seran els estius d’ací a mig segle? Hem introduït aquestes preguntes a diferents aplicacions d’IA. Sí, és cert que la intel·ligència artificial encara està en bolquers, però devora dades, s’alimenta d’algorisme i creix amb l’entrenament que subministrem a partir de la informació real. Aquestes han estat les conclusions després de consultar diferents xatbots.
La primera i la més contundent. La possibilitat que Ontinyent arribe als 50 ºC durant els estius a finals del segle XXI o fins i tot abans, ja no és un escenari descartable. La tendència actual d’augment de temperatures i rècords històrics suggereix que les onades de calor extremes seran cada cop més freqüents i intenses. No estem davant una cosa passatgera i que, amb el temps, anirà remetent, especialment si les tendències actuals d’escalfament global continuen sense una mitigació significativa. El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, un organisme científic de l’ONU que avalua el coneixement científic, tècnic i socioeconòmic del canvi climàtic, preveu ja un increment de 6 graus per a finals del segle XXI però, segons aquestes prediccions, les diferents fonts d’IA consultades coincideixen en el veredicte: “si l’actual escalada de rècords continua a Ontinyent s’arribarà als 50ºC abans de finals del segle XXI”. I incideixen en aquest aspecte perquè, amb els valors actuals en què ens movem cada estiu “un augment addicional de 8-10ºC en les properes dècades no és impossible en un escenari d’escalfament extrem”. Més enllà dels oracles i les hipòtesis, haurem d’anar preparant escenaris. Canviaran les rutines i els costums. Tot serà diferent.
Algun dels xats consultats s’aventura al pronòstic sobre com serà la nostra vida quotidiana sota l’infern dels 50º. “Es generalitzarà el model de jornada partida, amb horaris laborals concentrats en primeres hores del dia i represos al capvespre. Moltes activitats es faran de nit. D’11:00 a 19:00, l’exterior serà pràcticament inhabitable. Els carrers estaran buits, i esdeveniments socials a l’aire lliure es cancel·laran o mouran a horaris nocturns”. Hi haurà costums que guanyaran en temps. Així apunta un dels programes amb el seu processador de converses que “les becaetes després de dinar seran més habituals i prolongades”, i que fins i tot “el calendari escolar es pot veure alterat, avançant-se les vacances estivals i endarrerint l’inici del curs a octubre”.
Els diversos chatbots que han estat consultats sobre aquest tema també llancen punts comuns a l’hora de suggerir canvis que haurà d’emprendre la ciutat per estar preparada davant aquesta nova realitat. L’enumeració és extensa i interessant: augmentar zones verdes i d’ombra; implantar refugis climàtics; establir sistemes d’alerta primerenca; invertir en energies renovables; formar la població en gestió de la calor… Però el més difícil de predir és com afectaran aquests 50º, no esporàdics sinó habituals, a la població. Alguns auguris resulten preocupants. Perquè es parla d’un impacte en la forma de vida. D’entrada s’apunta que l’estil mediterrani, terrasses i activitats a l’aire lliure es voria afectat i canviaria radicalment. Chatgpt és radical en aquest sentit: “Ontinyent deixaria de tindre un estiu sec, calorós però suportable i passaria a estar a la categoria de zona climàticament hostil”. La IA es limita a fer previsions, en funció de les dades que maneja actualment. Però també apunta que tot queda a les nostres mans, a la nostra capacitat per complir els objectius de neutralitat climàtica.
