Periodic Ontinyent

Com incorporar al disseny de les ciutats la perspectiva de gènere i aconseguir la humanització de l’urbanisme. Aquests són dos dels temes que s’abordaran a la jornada “Urbanisme feminista per als espais de vida” que tindrà lloc el pròxim 21 de maig al Museu del Tèxtil d’Ontinyent. Les activitats de la jornada seran impartides per al Col·lectiu Punt 6, una cooperativa d’arquitectes urbanistes i sociòlogues que treballen des de fa anys en diversos àmbits per aconseguir ciutats més inclusives, humanes i igualitàries. Al matí, el programa anirà dirigit a personal tècnic i a la vesprada al públic en general. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la regidoria d’Igualtat d’Ontinyent, que compta amb el suport de l’àrea d’Urbanisme i de l’Associació d’Arquitectes de la ciutat: “l’objectiu és repensar la ciutat on vivim”, ha exposat la regidora d’Igualtat, Natàlia Enguix, qui ha afegit que “fins ara, les ciutats han estat dissenyades pensant que només les habiten els homes i sols han de respondre a les seues necessitats, quan en realitat són les dones qui més xafen la ciutat”, ha explicat la regidora d’Igualtat, Natàlia Enguix. “Quan parlem d’urbanisme amb perspectiva de gènere estem parlant de fer una ciutat on la mobilitat, la…

Foto: Emilio Naranjo / EFE L’Audiència Nacional ha absolt als set acusats d’enviar a Síria I Iraq roba militar i armes per a organitzacions jihadistes. Cal recordar que un d’aquests acusats era resident a Ontinyent, i va ser detingut l’any 2016 a la ciutat, amb una gran operació que va paralitzar l’avinguda Almaig. En la sentència, la Secció Primera absol als detinguts dels delictes de pertinença a organització terrorista, finançament del terrorisme, enaltiment, blanqueig de capitals i tinença il·lícita d’armes. Uns delictes pels quals la Fiscalia i l’Associació de Víctimes del Terrorisme demanaven condemnes d’entre 8 i 28 anys de carcel. La dona del detingut a Ontinyent, ha expressat a través de les xarxes socials, en concret del grup de Facebook ‘Som Gent d’Ontinyent’, el sofriment de la seua família en aquests anys. “Es va insultar als meus fills al carrer dient-los que se n’anaren al seu país, quan són d’aquest país […] Aquesta ciutat ens va jutjar i va sentenciar públicament. Ara qui ens rescabala de tots els plors, angoixes, atacs d’ansietat, dificultats econòmiques, i supressió de llibertat (presó)? Algú demanarà perdó per tot aquest mal? Tindrem 5 anys més de vida per a compensar els que ens han llevat?”, declara.