Ha passat una dècada des de Dolç Atac, el debut d’Auxili. Ara, els xiquets de la Vall acaben de presentar un nou treball. Un disc que ja està
disponible en les plataformes digitals i que ens parla d’amor, política i societat, però, sobretot, d’arrels i de defensar la identitat.
Aborigen és el vostre cinqué àlbum d’estudi. Com ha crescut Auxili des de Dolç Atac fins ara?
“Cada disc és un aprenentatge nou. El que intentem és fer millors cançons, escriure millor i anar evolucionant. Aborigen, és un punt i seguit, perquè hi ha un canvi en la nostra sonoritat prou significatiu. En aquest disc hem intentat fer una música més actual, més com la música que ara mateix estem escoltant, sense perdre el nostre estil i la nostra identitat. Els nostres referents musicals han anat canviant en aquests deu anys i hem intentat buscar una sonoritat més fresca i electrònica. És un disc en el qual hem treballat amb tres productors diferents, Pollet de Zoo, Ferran Gisbert, d’ací d’Ontinyent, i el nostre Joan Marc”.
Aquest nou treball compta amb deu cançons, de què ens parlen?
“Els Auxili sempre hem escrit del nostre dia a dia, del que vivim. En aquest disc hi ha cançons que parlen d’amor, de societat i de política, però, sobretot, el gran concepte del disc és evocar a una xarxa de col·lectius i d’associacionisme. Una xarxa que ens va fer créixer allà pel 2011, quan començaven amb el grup. En aquest cas, a Ontinyent, va ser amb Ca la Mera o els Meruts, que ens van permetre actuar en grans concerts amb referents per a nosaltres com era Obrint Pas o la Gossa Sorda. Amb el temps aquests col·lectius han anat decaient, pensem que perquè s’ha relaxat un poc la societat. Amb el govern del Pacte del Botànic va haver més ajudes a la música i es va programar més música en valencià. Aleshores creiem que certs col·lectius van perdre força. Però ara mateix estem en un punt on torna a haver persecució per la llengua, on ens tornen a censurar i a no programar música en valencià. Tornen anys difícils i, per això, en aquest disc hem volgut evocar a l’aborigen de la terra, a l’aborigen valencià que ens va fer créixer, però des d’una visió molt més moderna. Hem intentat portar a eixe aborigen a l’actualitat”.
El videoclip d’Aborigen és molt ontinyentí, ha sigut un homenatge a les vostres arrels?
“Totalment. Ja que el concepte general del disc és evocar al valencià de la terra, a les nostres arrels, a les nostres tradicions… ens semblava interessant que el videoclip fora en Ontinyent, amb les nostres famílies i la nostra gent. Pensem que això és l’aborigen més primitiu i sense ells, nosaltres no seríem res. A més a més, tenim un treball en el qual passem moltes hores fora de casa i li llevem molt de temps als nostres nebots i nebodes, als pares i familiars i a les nostres companyes. Per això volíem fer eixe xicotet homenatge en el videoclip”.
Heu celebrat a Ontinyent, a la Sala Almàssera, una preescolta, com va ser eixa rebuda a casa?
“Estem molt feliços. Vam estar el dijous (27 de març) a València, divendres a Ontinyent i dissabte a Castelló i la veritat és que ha sigut una experiència increïble. Ens vam aventurar a fer un spoiler del disc, ja que aquest eixia aquest dimecres, 2 d’abril. Volíem que la gent poguera escoltar el disc amb nosaltres i explicar tot el concepte d’aquest, cançó per cançó. Ha sigut una autèntica bogeria”.
Fa uns mesos ja vau presentar la cançó One Shot amb Santa Salut, però aquesta no és l’única col·laboració del disc, cert?
“Tenim tres col·laboracions catalanes i dues valencianes. Amb Santa Salut feia molts anys que coincidien i ens apetia molt. Tenim també la col·laboració d’Adala, que és un músic català amb el qual ens tenim molt de respecte recíproc i, per fi, en aquest disc hem pogut fer la connexió amb ell. Després tenim a Les Testarudes, un grup que fan música no comercial i fan el seu estil molt ben fet. També hem treballat amb Carles Caselles, que estem molt feliços, perquè hem coincidit tota la vida amb Smoking Souls. Ells ara pleguen i abans que marxaren volíem fer aquesta col·laboració. Era molt difícil perquè els estils de música són molt diferents, però en aquest disc hem fet una cançó en la qual Carles Caselles quadrava perfectament. I l’última és amb Malifeta, un grup que està començant, però que els seus integrants ja formaven part de Zoo o Pupil·les i ens coneixem des de fa moltíssim”.
Ara iniceu una gira que en maig tindra para a Ontinyent, podem esperar un concert especial després de tres anys sense tocar a casa?
“Sí, estarem el 16 de maig en el Pebrella Festival. Ens pareixia molt important poder presentar el nou disc a casa. Agrair, sobretot, a Jordi Vidal, de l’Almàssera, per promoure aquest festival i a l’Ajuntament, per cedir-nos un espai com cal i que puguem presentar el disc a casa com es mereix. A més anirem de la mà de La Fúmiga que són uns companys que ho estan fent molt bé. Fa tres anys ja vam tocar amb ells a Ontinyent i va ser un concert molt bonic i estarà molt guai repetir, amb música nova i amb molta de la nostra gent. Serà una data molt important per a tots”.