El passat 1 de març hauria complit cent anys. Juan Bolinches Gil és, tal vegada, el millor jugador d’Ontinyent de tots els temps. Ningú ha disputat tantes temporades en Primera Divisió. Juan Bolinches ho va fer enrolat en tres samarretes diferents, la de l’Alcoià (3), la de l’Espanyol de Barcelona (6) i la de l’Sporting de Gijón.
Juan Bolinches, segon per la dreta en la fila de dalt, al costat dels seus companys de l’Alcoià.
Nascut en 1925, tan sols un any després que s’inaugurara el vell estadi municipal El Clariano, situat al costat de La Farinera, Juan Bolinches va debutar amb la samarreta blanc-i-negra de l’Ontinyent amb tan sols 17 anys. Era un moment vacil·lant i incert d’aquell Onteniente Football Club que s’havia fundat en 1931, que va estar en guaret per la maleïda Guerra Civil, i que tractava de renàixer, no sense dificultats. El règim franquista havia espanyolitzat el nom de tots els clubs i el del Clariano va passar a denominar-se Onteniente Club de Futbol. Un dels fundadors, en temps de la República, el secretari de l’Ajuntament Ángel Pérez, es va enfrontar a l’alcalde del moment, Luís Mompó, i va acabar abandonant la ciutat. Compta la llegenda que, en el despatx de l’alcaldia, Ángel Pérez va aventurar que faria a Alcoi el que no li havien deixat fer a Ontinyent. I quin era eixe propòsit? Tenia a veure amb el futbol i amb el que va succeir durant eixos anys. Mentre l’Ontinyent va entrar en una fase guadianesca, amb aparicions i desaparicions en els campionats federats, el Club Deportivo Alcoyano va posar la directa cap a la Primera Divisió.
El coneixement i les relacions que tenia Ángel Pérez sobre el futbol ontinyentí i sobre la seua cantera va propiciar que el jove Juan Bolinches, als 18 anys, creuara la Serra de Mariola per a recalar en El Collao. Va ser un traspàs dolorós per a part de l’afició que va veure, amb amargor, com la joia de la corona marxava per a reforçar a l’etern rival. Amb l’equip blanc-i-blau, en la temporada 1944/45 aconseguiria l’ascens a la màxima divisió del futbol espanyol. El seu debut en Primera es va produir en l’estadi de La Condomina de Múrcia, un 23 de setembre de 1945. Bolinches va jugar el partit complet i va contribuir a la victòria dels peladilleros per 2-3.
Caldria esperar bastant per a veure el seu primer gol en Primera, ja que Bolinches ocupava una demarcació més defensiva, tant en el centre del camp com, fins i tot, de central. Va ser en El Collao d’Alcoi, davant el Sevilla, i de penal, per a certificar la victòria per 2-0.
Juan Bolinches disputaria un total de 6 temporades amb la samarreta alcoiana (3 en Primera Divisió). Després mantindria els colors blanc-i-blaus en fitxar per l’Espanyol de Barcelona, on va prolongar durant altres 6 temporades el seu periple per la màxima categoria. Entre l’afició periquita sempre se li recorda com un jugador aguerrit i compromés.
Va tindre una última temporada en Primera canviant de colors, club i ciutat ja que va recalar en l’Sporting de Gijón, on jugaria els seus últims minuts en la categoria d’or del futbol el 20 d’abril de 1958.
Després de 14 anys jugant en el més alt nivell, amb un bagatge de quasi 300 partits i 14 gols (8 d’ells en Primera), Juan Bolinches va tornar a casa. L’Ontinyent ja vestia completament de blanc (havia abandonat els pantalons negres fundacionals) i disputava les seues trobades en el nou estadi municipal, enclavat on ara roman El Clariano. Va prolongar la seua carrera futbolística fins a 1961 i, després de penjar les botes, va ocupar la banqueta en aquell equip que anava forjant la seua època més daurada, preparant l’assalt a la Segona Divisió.
Malgrat haver viscut l’esplendor del futbol en una altra època, Juan Bolinches va saber rendibilitzar la seua carrera professional i era reconegut com una persona que va gestionar de manera modèlica el guanyat com a futbolista professional, el que li va permetre viure sense ostentacions però amb comoditat.
Juan Bolinches va morir a Ontinyent el 5 de juliol de 2006, als 81 anys, deixant l’estela de ser un autèntic mite del futbol local, sens dubte el que més assoliments ha acumulat. Ningú fins ara ha superat els seus registres.
