En la canera comarcal de la Vall d’Albaida, entre les gàbies i el rebombori de lladrits, resideix una història d’invisibilitat i oblit personificada en Tim. Aquest encreuament de Rottweiler de 10 anys, que va complir dos anys el passat 13 de juny entre reixes, s’ha convertit en el “gran oblidat de la comarca”, un gos “invisible” per una combinació de factors que dificulten la seua adopció.
Qui es refereix a ell amb aquestes paraules és Mónica Martí, membre de l’associació Animalistes Vall d’Albaida (AVA), que ha establert un vincle molt especial amb Tim. Encara que en arribar a la gossera s’adverteix als voluntaris que no el toquen perquè “mossega”, Mónica assegura que “a mi mai m’ha mossegat”. De fet, afirma que “l’he alimentat de la meua mà, l’he banyat en el riu i l’he pentinat sense cap incident d’agressivitat”. La dedicació d’aquesta voluntària, que ja ha tractat amb gossos de races potencialment perilloses ha trencat eixa fama, animant a altres voluntaris a traure a Tim del seu tancament, una hora al dia.
Un gos amb “massa contres”
Tim, a més de la seua qualificació de Gos Potencialment Perillós (PPP) i del seu pelatge negre, arrossega problemes de salut. “Té leishmaniosis, una malaltia amb un tractament costós, i actualment pateix marejos, sense que se sàpiga la causa del seu malestar i no li fan proves”, explica la voluntària. Mónica, familiaritzada amb el tracte a persones majors en el seu treball en un centre de dia, sent una especial sensibilitat cap a gossos d’edat avançada com Tim, que poden experimentar “ansietat, dolor i incertesa”.
L’adopció de Tim es veu obstaculitzada per diversos factors: el cost del tractament de leishmaniosis, la seua edat i ser un PPP. A més, traure a Tim de la gossera implica un cost d’entrada d’aproximadament 250 euros, dels quals 120 euros corresponen només a l’eixida de l’animal. Mónica suggereix que eliminar aquest cost de 120 euros faria l’adopció “molt més suportable”.
Malgrat tot, Monica explica que Tim està en llista d’espera en santuaris en diferents punts d’Espanya, llocs que ofereixen una “vida digna” a animals que no poden ser adoptats. No obstant això, la saturació d’aquests santuaris manté a Tim en una espera incerta. Mónica se sent “impotent” i subratlla que Tim “no té tot el temps del món” i necessita un diagnòstic per al seu actual estat de salut.
Crida d’AVA
El cas de Tim no és aïllat. L’Associació AVA destaca que els abandons de gossos són “continus” i, en general, els voluntaris de la gossera estan “desbordats”. Fan una crida urgent a l’esterilització d’animals i al fet que les administracions, responsables directes de complir la llei, proveïsquen “solucions a les infraestructures de la gossera”, que actualment són “molt insuficients”.
La història de Tim és un espill de la situació que enfronten molts animals majors i amb condicions especials. És un recordatori que, fins i tot amb una “fama adversa” que han creat al seu voltant, el treball de mesos amb ell “ha donat resultat i necessita l’oportunitat de ser vist”.
