La Comunitat Valenciana encara la reconstrucció després de les devastadores inundacions del 29 d’octubre, que van causar greus danys humans, materials i mediambientals. La Conselleria de Medi Ambient treballa en una estratègia de recuperació a mitjà i llarg termini, amb projectes clau com la creació de “flotadors verds” que esmorteeixen futurs episodis extrems, i la millora d’infraestructures hidràuliques. En aquesta entrevista, el secretari autonòmic, Raúl Mérida, detalla també la situació actual de l’Albufera després de la dana, els avanços en la seua recuperació, la col·laboració amb els regants per a garantir l’aportació d’aigua i els treballs coordinats amb les universitats i ajuntaments. A més, aborda actuacions en parcs naturals com el del Túria i el de Chera-Sot de Chera, i s’alerta sobre la urgència de netejar les lleres i barrancs per a prevenir noves catàstrofes. El missatge és clar: només des de la cooperació institucional es podrà garantir la protecció del territori i la seguretat de les persones.
—Com qualificaria l’impacte de les inundacions del 29 d’octubre en el medi ambient?
—El 29 d’octubre, la Comunitat Valenciana, i especialment els municipis situats a la zona zero, van patir un autèntic tsunami mediambiental que va derivar en una catàstrofe humanitària que tots coneixem. Evidentment, l’impacte va ser enorme per dos motius: es van perdre vides humanes, però també es va veure afectada la forma de vida de totes les persones que van romandre a la zona.
Quan passa una catàstrofe de tal magnitud, es posa en qüestió tot el sistema d’actuació i els procediments que tu portes endavant. Per exemple, en urbanisme hem detectat la necessitat de tirar endavant nova normativa que permeta recuperar aquests municipis i que, a més, reforce la protecció en zones amb històric d’inundacions: o que no es puga construir o que hi haja unes figures de protecció pel que fa a la construcció.
Quant a infraestructures, són fonamentals les obres que ha d’executar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tant en el Magro com en el barranc del Poyo. Com deia el representant del Col·legi d’Enginyers de Camins de València: amb aquestes actuacions l’aigua ens hauria pujat més del turmell. Amb la qual cosa, podem veure la magnitud i la importància que tenen aquestes obres.
—Quines altres accions contempla el procés de recuperació?
—És important diferenciar entre reconstrucció i recuperació. La reconstrucció és tot el que es va fer a partir del 29 d’octubre i et conte fins i tot l’experiència personal, perquè jo no isc d’aquella zona, esteu allí treballant amb mi amb tot l’equip de la Conselleria de Medi Ambient a peu de fang.
La recuperació implica dissenyar una estratègia a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, a més de les obres hidràuliques en barrancs, plantegem la creació d’un “flotador” natural al voltant dels municipis més afectats. Volem que servisca d’amortidor davant futurs episodis extrems.
Aquest flotador estaria format per infraestructures hidràuliques inundables, com parcs urbans i corredors verds. Volem aplicar un model similar al de la marjal de la platja Sant Joan d’Alacant. Aquest projecte de parc inundable podria portar-se a aquestes zones i ajudaria també creant uns verds fins a l’Albufera.
—En quina fase es troba aquest projecte?
—Estem desenvolupant el projecte juntament amb la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i un equip de tècnics de la Conselleria. Esperem presentar-lo aquest estiu.
—Quina és la situació actual de l’Albufera? És un desastre natural de tal magnitud com es diu en alguns mitjans?
—No, no és un desastre natural, tot i que podria haver-ho estat. Des del 29 d’octubre, la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient va activar tots els seus recursos. Cada direcció general va treballar en el seu àmbit. En urbanisme, elaborem una cartografia de les zones afectades per tenir una radiografia clara de l’ocorregut. En tema de residus, es van aprovar resolucions urgents per facilitar la seva gestió, a més del treball presencial a peu de fang a les zones més malmeses.
En Prevenció d’Incendis, ens vam posar a treballar en tots els camins afectats, que són molt importants a l’hora d’apagar un incendi: llocs on hi ha basses o llocs que són necessaris travessar per arribar al punt d’incendi.
Després, des de Medi Natural, ens centrem en dos parcs: el del Túria i el de l’Albufera. El del Túria va patir alteracions en la seua llera en punts com Vilamarxant, on el riu va canviar el seu curs sota el pont a causa de l’arrossegament de llot. Abans el riu passava més cap a la dreta dels arcs i ara ha canviat i està passant per arcs més a l’esquerra.
A l’Albufera, la preocupació va ser immediata per la seua importància ecològica. Diguem que pràcticament l’endemà, el 31 d’octubre, ja hi treballaven el subdirector d’Espais Naturals i el director general. El subdirector fins i tot va traslladar la seua oficina al Centre d’Interpretació de l’Albufera. La prioritat era analitzar l’aigua, d’una banda, per si hagueren arribat arrossegats per l’aigua components tòxics o contaminants. D’altra banda, en aquell moment municipis de la zona zero, com Paiporta o Alfafar, etcètera, s’havien quedat sense clavegueram, literalment. Amb la qual cosa, s’estava abocant al Barranc del Poyo. L’EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals), que depèn també de la Conselleria de Medi Ambient i Infraestructures, en aquest cas de la Secretaria Autonòmica d’Infraestructures, va treballar des del primer moment perquè fera una obra que impedira l’arribada d’abocaments a l’Albufera. I, la veritat, és que en molt poquet temps aquesta obra estava ja funcionant, per la qual cosa ja vam tallar els abocaments, però s’havien produït una sèrie d’abocaments que havien arribat fins al llac de l’Albufera. I després, també, la quantitat d’elements que va portar la pròpia riuada.
En aquest sentit, el primer que vam fer van ser inspeccions a tota la zona, eh totes les brigades es van bolcar i, amb el subdirector, vam descobrir que molts dels elements que havien estat arrossegats per la dana romanien a l’interior de les garrafes, cosa que havia permès aïllar-los. I moltíssims blísters. Des de la Direcció General d’ Educació i Qualitat Ambiental treiem gairebé 70.000 quilos d’ elements de residus dispersos. Tot això va permetre tenir aquesta primera radiografia que ens va permetre situar en el següent.
–¿Quina va ser aquesta segona fase o intervenció?
-A veure si ho explique bé. L’Albufera, evidentment, havia patit la dana, però no estava tan malament com poguérem imaginar-nos al principi veient la magnitud de la catàstrofe.
Totes les analítiques que es realitzen i que estan penjades en la web de la Conselleria, per part de la universitat i del propi parc, no donaven uns resultats alarmants. La prova més evident és que no hi ha hagut un col·lapse, pel que fa al que no hi ha hagut aparició de peixos morts ni hi ha hagut aparició d’ocells morts L’estat del llac no era tan dolent com es pensava. Estem parlant dels dies següents a la dana. Després es van ampliar encara les anàlisis: fa uns dies es van presentar més de 600 000 € que vam invertir en analítiques.
A dia de hui l’Albufera s’està recuperant. Elaborem un pla de tres fases per a la recuperació. Primer, retirar tots els elements i residus que es pogués en aquell moment. En aquesta primera fase, una cosa molt important és que es va col·laborar estretament amb la Guàrdia Civil en la recerca de desapareguts. A més, baixant els nivells del llac; és a dir, movent els nivells d’aigua del llac perquè ells pogueren realitzar la seua recerca i posant a disposició de la Guàrdia Civil tots els efectius també del parc.
Segon, incrementar tot el que eren els controls de l’Albufera quant als nivells de l’aigua. I en la tercera fase teníem una ambició: què necessita el parc si l’element principal del parc és l’aigua? Doncs necessita aigua. Estàvem en un contenciós amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè ens donés del 2024 els 20 hm m³ del Turia i 10 del sistema Xúquer com diu el Pla Hidrològic, però no ens ho dona. Ens esperem al resultat d’aquest contenciós, que a més gairebé amb tota seguretat hagués estat recorregut. L’Albufera s’hagués passat molts anys sense l’aigua que necessitava. Des del primer moment ens reunim amb els regants del Xúquer i del Turia i hem arribat a un acord que durant els pròxims 3 anys garantirà les aportacions d’aigua a l’Albufera. Això permet la renovació de l’aigua de la pròpia Albufera. Tots els usos tradicionals que hi ha al parc fixen la seva mirada en una sola en un sol interès: el benestar del parc, la millora de la qualitat ambiental del parc i de la biodiversitat.
–¿Què és el més que preocupa ara mateix de l’Albufera? La presència de tòxics diluïts, tot i que has comentat que molts van quedar envasats, la presència de microplàstics, sediments d’escombraries al fons…
-No, per a mi, totes aquestes parts s’estan treballant. L’Ajuntament de València està fent també unes inversions molt importants al parc. Nosaltres, per la nostra banda, en la neteja. La renovació de l’aigua també serà molt positiva: ja s’està produint el compliment del pacte; no és simplement un document, sense més, teòric o utòpic, sinó que és una realitat.
Per a mi el més preocupant, el que jo demanaria per al parc, és continuar treballant amb consens, seguir en aquesta línia de no buscar enfrontaments. I després, això sí, tenim com a projecte de futur el que anomenem el bessó digital.
Vam crear una reproducció del parc de forma digital que obté informació d’uns sensors que es col·loquen al parc, que es plasmen en una pantalla i que ens permet no només tenir la visió directa, completa i en el moment de com es troba el parc i dels aportaments d’aigua que hi està havent, sinó també d’una cosa que és fonamental: aquest bessó digital ens permet realitzar supòsits; és a dir, què ocorria si tornés una altra dana, què ocorria si en comptes d’una dana es tractara d’un altre tipus de tòxics, què ocorria? És a dir, com evolucionaria el parc davant d’aquests diferents perills. Això és el més preocupant.
–¿Quina és la situació de l’aigua?
Pel que fa a l’aigua, estem treballant bé, amb normalitat. L’únic que ens preocupa és poder continuar treballant amb tots els usos i tots els components que viuen a l’Albufera: principalment és l’agricultura; els grups ecologistes i entitats que vetllen per la biodiversitat al parc; els pescadors, que és una altra activitat molt important tradicional al parc, i la resta d’ activitats com poden ser les embarcacions que circulen pel parc o, per exemple, la caça, que és una altra activitat essencial que forma part de l’ equilibri de tot el parc.
Tot això és l’Albufera. I després, per suposat, ens hem compromés a treballar estretament amb l’Ajuntament de València en la qualificació del parc com a reserva de la biosfera. Hem d’aclarir una cosa: la reserva de la biosfera no ha de portar restriccions a cap de les activitats que es produeixen al parc.
-Abans esmentava la modificació en la llera del Turia per Vilamarxant. Quina és la situació del parc natural del Turia?
-S’està treballant a recuperar els itineraris i també infraestructures com són els ponts. És molt important que aquests ponts siguin de materials que permetin el pas de l’ aigua i que siguin forts i no buscar tant els ornaments, sinó la funcionalitat. Havíem tingut experiències anteriors amb algun dels ponts ardent en ser de fusta. Hem recomanat que no es permeti el bany perquè encara cal fer una cosa fonamental que és la neteja. Dins del riu hi pot haver elements tallants. En el cas del centre d’ interpretació, la valoració tècnica ens ha recomanat la demolició. Ja estem treballant amb el mateix Ajuntament de Vilamarxan, on estaria aquesta nova instal·lació.
–¿Passem a un altre. El parc de Chera-Sot de Chera és el gran oblidat d’aquest desastre natural? En algunes poblacions com aquestes és més gran la dependència socioeconòmica de l’ entorn natural que en altres zones.
-En aquest parc, com en general en tota la Comunitat, però en la zona afectada sobretot la província València i Castelló, hem realitzat un contracte per part de prevenció d’incendis que està basat a arreglar tots els camins. I en aquest parc en concret s’arreglaran també tots els camins, que han quedat destrossats,i hem tingut una reunió amb els municipis per explicar-s’ho. Són més de 90 milions d’euros que s’hi dediquen. Són importants aquests camins pel tema dels recorreguts que pot fer la gent, els senders. Però també perquè per aquí passen mitjans d’extinció i condueix moltes vegades o bé als mateixos observatoris o bé als llocs on hi ha basses amb aigua. M’agrada molt reconèixer una cosa: que els parcs naturals no s’han de veure com un enemic, sinó com una fortalesa que lluita contra el despoblament. Durant aquest any i l’any passat estem potenciant la marca Parcs Naturals.
–¿Com potencien la marca Parcs Naturals?
-Entre altres coses, realitzant les famoses fires que s’havien deixat de celebrar. Antigament se celebrava una fira de la marca Parc Naturals a València. Enguany ja l’hem recuperat en el mercat Colón, però anem a celebrar una altra a Alacant dins de molt poquet i una altra a Castelló. Això ens permet fixar els productes que es fabriquen in situ al parc natural o d’ elements extrets dels parcs naturals. És una cosa molt important per lluitar contra el despoblament.
-Al marge de les zones més directament afectades per la dana, quines mesures s’estan prenent en altres espais naturals davant la possibilitat d’episodis similars en capçaleres de rius o o barrancs? Per exemple, està preparada la Serra Calderona i el barranc de Carraixet per a una gota freda d’aquestes característiques? Què passaria amb unes pluges similars a la capçalera del riu Palància?
-Estem en converses amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tenim un diàleg permanent i una exigència que fem és que netegen els barrancs.
La Confederació ens ha manifestat en alguna ocasió que les canyes són espècie invasora i correspon netejar-les a la Conselleria de Medi Ambient, però no és així. Ho saben. Ells són els propietaris i tenen les competències en aquestes lleres. El responsable directe és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. I netejar aquests barrancs de canyes, ara ja sabem que és essencial. Ja ho sabíem, però ara és que ens ho ha demostrat malament la dana, perquè a la platja ho hem vist: aquestes canyes es converteixen en autèntiques javelines, en llances, quan són arrossegades per l’aigua. És essencial un manteniment adequat
-En resum, quina lliçó hem d’aprendre de la dana?
-Jo, de veritat, si alguna cosa hauríem d’aprendre de la dana és a no tornar a pronunciar mai en la vida “que cada pal aguante la seua vela” i entendre que cada pal és de tots i que tenim entre tots que col·laborar. En aquest sentit, nosaltres als parcs sí que estem realitzant la neteja i a les lleres dels rius estem fent dics que suposen una contenció de l’aigua. Això ho fem i demanem autorització a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per poder fer aquests dics. Però, evidentment, els barrancs han de netejar-los el propietari, en aquest cas la Confederació i és molt important que els netege.
-I les lleres al seu pas per nuclis urbans, ¿correspon als ajuntaments?
-Doncs jo diria que la llera, encara que estig dins d’una zona urbana, és competència del de la Confederació Hidrogràfica. Sí. Perquè per a mi continua sent competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.