Hi ha relacions que són molt complicades d’explicar i a la vegada molt fàcils de comprendre. I no, no és res contradictori. Només cal veure la connexió
entre Gonzalo Amador i José Luis Castells i compartir uns moments amb ells per a entendre-ho. Una amistat que es remunta a més de 15 anys, que naixia gràcies al Club Martínez Valls Bàsquet (ara, Ontinyent CB) i que, ara, enceta un nou capítol, ja que, aquesta temporada, els dos són els entrenadors de l’equip infantil blau de l’escola de bàsquet ontinyentina.
Qualsevol que conega a José Luis, o Pepelu com l’anomenen els amics, sap que gran part del seu dia a dia es basa en tres pilars: el Projecte Trévol, d’on és usuari, la comparsa Cruzados i l’Ontinyent Club de Bàsquet. I és que l’esport de la cistella és una de les seues passions. Concretament, va ser Jordi Soler, fundador i actual membre de la Junta Directiva del club, qui li va obrir les portes, acollintho com a ajudant, ja que ell era entrenador en eixe moment de l’equip sènior. Gonzalo era només un cadet, però el seu germà, Tono, ja jugava en alguna ocasió amb el primer equip i va ser així com van començar a coincidir i a forjar aquesta especial amistat.
Des d’eixe moment fins ara, Pepelu ha compartit equip amb diferents entrenadors com Javier Reig ‘Pitxi’, Manolo Gramage, Javier Barberà o Toni Valero. Amb aquests dos últims en el sènior femení. Durant tots aquests anys la relació ha anat evolucionant fins a crear una amistat. “Entre nosaltres hi ha 20 anys de diferència, però a poc a poc vam anar coincidint no només en activitats del club, sinó també en ambients fora de la pista. Va ser una cosa molt natural”, recorda Gonzalo. Com explica José Luis aquest vincle ha traspassat el context esportiu: “anem a veure partits de bàsquet i després comentem en el cotxe com ha anat, però també quedem a esmorzar i, de vegades, a sopar”.
Després d’uns anys sense entrenar en l’escola del club, Gonzalo ha tornat a dirigir un equip i des del primer moment tenia clar que volia comptar amb José Luis com a segon entrenador. “Em semblava una cosa bonica. Ho he fet pels dos, perquè crec que ens va molt bé tant a ell com a mi. Estar amb ell em trau una part molt humana. Pepelu gaudeix tant, amb tan poc, que em contagia eixa il·lusió”.
COMPROMÍS I APRENENTATGE
Així, després de molts anys amb adults, José Luis és el segon entrenador d’un equip de xiquets, una situació que li sembla “fenomenal” i encara que de vegades creu que és “més difícil”, li encanta compartir les vesprades amb els jugadors “perquè sempre estan somrient”. Malgrat portar només un mes des de l’inici dels entrenaments, Pepelu té molt clar que està “aprenent moltíssimes coses d’ells” i assegura que són uns xiquets que “tenen molta responsabilitat i compromís”, tant cap a Gonzalo com cap a ell i tota la resta de gent que forma part de l’Ontinyent CB. “Amb l’edat que tenen sembla mentida que siguen així d’amables”.
No es pot posar en dubte que José Luis és un gran ajudant dins del cos tècnic, però com és aquesta nova relació de companys amb Gonzalo? La seua resposta és simple, però molt clarificadora: “Gonzalo com a entrenador és molt exigent, però ho fa bé i és molt bon company”. Per a Gonzalo, Pepelu aporta un aspecte imprescindible i aquest és la humanitat. “Per als xiquets és molt important i beneficiós relacionar-se amb gent que no té cap classe de maldat i així és Pepu. Ells, a la vegada, li aporten una alegria espectacular. Ací, el veus gaudir. Jo crec que estar en el bàsquet li dóna vida”. José Luis comparteix aquesta visió del seu amic i declara que li agrada formar part de l’Ontinyent CB “perquè ací la gent em vol molt, però també perquè hi ha molta gent i moltes coses a les quals jo també vull”.
UNA PASSIÓ EN COMÚ
Per a l’Ontinyent Club de Bàsquet relacions com la de Gonzalo i José Luis són les que donen raó de ser al seu treball. “Aquesta temporada complim 25 anys des de la nostra fundació oficial. Més enllà dels èxits esportius, el que realment ens ompli d’orgull és que, al nostre voltant, es creen llaços com els que hi ha entre ells dos. Gonzalo, primer com a jugador i ara com a entrenador, personifica tots els valors que volem transmetre com a club. Mentre que Pepelu ha sigut una peça constant en la nostra entitat, sent un exemple viu del fet que quan hi ha un nexe en comú, com és l’estima i la passió pel bàsquet, no hi ha res més que importe”.
