Va estar una cerimònia privada, íntima, viscuada en família, en presència del seu fill Paco, de 88 anys i que va vindre a propòsit des de Suècia on viu, d’una de les nebodes, Sari, de les netes, renets i altres familiars que van voler acompanyar un moment tan emotiu. Rafael Olcina tornava a casa, 84 anys després de ser afussellat i soterrat en un fossar de Paterna. Va ser una víctima de la repressió franquista. Era assassinat el 4 de maig de 1940 i el diumenge passat, finalment, va poder ser dipositat en un nínxol del cementeri d’Ontinyent, juntament amb la seua dona i la seua filla.
La història de Rafael Olcina és la de la dignitat reclamada i lluitada pels seus descendents, sobretot per part de les seues netes Vicenta i Sari que han gestionat la seua tornada a casa. Una història viscuda “sense odis ni rancors” però des del convenciment que tota persona té dret a descansar amb els seus.
Rafael Olcina va ser denunciat després de la Guerra. Empresonat, primer a Ontinyent i després a València, va acabar sent un dels milers de víctimes passades per les armes. Es trobava en la fossa número 114 que va estar oberta fa dos anys, una fossa anomenada de la cultura perquè allà estaven soterrats artistes, periodistes i altres activistes culturals de la República, en total fins a 200 cossos. Curiosament la seua identificació va arribar el passat 4 de maig, el mateix dia que havia estat afussellat 84 anys abans.
La seua història és un dels reportatges amb càrrega humana de l’edició de paper d’aquest dissabte passat en El Periòdic d’Ontinyent.