L’últim balanç de criminalitat publicat pel Ministeri de l’Interior no deixa dades tranquil·litzadores respecte a Ontinyent. En general, segons aquestes dades, la criminalitat convencional ha pujat durant el 2024 fins a un 8,4% respecte al 2023. Mentre que el 2023 es van registrar 777 infraccions penals, el 2024 van ser 842. Una de les xifres que més aversió provoca és la que fa referència a les agressions sexuals amb penetració registrades a la ciutat. Mentre que el 2023 es va registrar només una, el 2024 van arribar a ser cinc, fet que suposa un creixement del 400%. En canvi, la resta de delictes contra la llibertat sexual baixen de sis a tres. Tot i això, la suma dels dos ítems deixa un increment del 14,3% en els delictes contra la llibertat sexual.
Cal recordar que durant el 2024, El Periòdic d’Ontinyent va informar de dues presumptes violacions. La primera tenia lloc el mes de febrer, en un domicili. La víctima acudia a l’hospital per rebre atenció i dins de les investigacions s’aturava un home de 35 anys com a presumpte autor de l’agressió sexual. El segon cas tenia lloc a l’agost, dins el marc de les festes de Moros i Cristians. La Policia Nacional localitzava al parc Mestre Ferrero una menor que hauria estat forçada a mantenir relacions sexuals no consentides. La jove era traslladada a un centre sanitari i també es detenia un jove de 18 anys com a presumpte autor. Que el balanç de criminalitat del Ministeri apunte cinc agressions sexuals amb penetració, no vol dir que només s’hagen produït aquests cinc casos. A Espanya es denuncien una mitjana de 14 violacions al dia, fet que suposa una cada menys de dues hores. A això caldria sumar-hi totes aquelles agressions sexuals que no es denuncien. Segons EFE, amb dades d’una enquesta elaborada pel Ministeri de l’Interior, només el 8% de les víctimes que van patir violència sexual fora de la parella la van denunciar.
Entre els motius pels quals aquestes dones van decidir no denunciar davant de les autoritats les agressions el 25,9% admetia que per vergonya, mentre que el 20,8% apunta al temor a no ser cregudes. El fet que els processos judicials s’allarguin i provoquin una revictimització tampoc no ajuden que aquestes dones troben la força per denunciar.