L’alumne del Centre de Dansa Ópera d’Ontinyent Toni Ribera ha estat becat al Conservatori de Coïmbra (Portugal) fent un curs de jazz, contemporani, ballet i caràcter, en una experiència que ha tingut lloc durant la setmana de l’1 al 7 de setembre.
El ballarí d’Ontinyent ha volgut ressaltar que “la meua manera d’estar al món és la dansa”. Així és com explica aquest jove el que suposa per ell aquesta vivència: “Hi ha experiències que et canvien la forma de veure el món. Per a mi, eixa experiència ha sigut la dansa, un viatge que m’ha acompanyat des de la infantesa fins al present. Vaig arribar al món de la dansa gràcies als meus pares, que varen veure en mi un talent que potser altres no haurien vist —o no haurien volgut veure—, i ho deixaren tot en mans del que a dia de hui considere una llar: el Ballet Òpera. Amb el pas dels anys he après que la dansa no és només una cultura o una disciplina, és una manera de deslliurar-me. En la meua trajectòria m’he trobat amb gent meravellosa que ha fet que la meua passió per la dansa vaja més enllà d’un simple hobby“.
L’experiència de Coïmbra
Respecte a l’experiència viscuda durant tota una setmana a terres portugueses, Toni Ribera valora que “arribar a Coïmbra ha suposat un canvi enorme. El Conservatori és un lloc exigent, ple de talent i de persones importants, però també d’oportunitats. Cada classe em reptava a superar-me, a eixir de la meua zona de confort i a recordar d’on vinc. El procés d’adaptació va ser prou complicat, ja que la llengua era diferent, però em vaig deixar portar i tot va eixir bé. Allí les classes eren molt intenses; vaig aprendre més a fons algunes modalitats i vaig aconseguir connectar amb els companys a través de la dansa, que al cap i a la fi és el que ens unix a tots”.
L’estudiant ontinyentí ha tingut paraules de reconeixement per a una persona que considera clau en tota aquesta etapa de formació, Pachi Fenollar, de qui destaca: “el seu suport va ser decisiu perquè poguera fer el salt al Conservatori de Coïmbra. Ell em va ensenyar a mirar més enllà de la coreografia, a entendre la dansa com un llenguatge viu i a creure en mi mateix, fins i tot quan dubtava”.
Per últim, Toni Ribera ha fet extensible el seu agraïment per l’oportunitat viscuda i el camí recorregut fins ara. “Vull agrair a la resta de professores i a la direcció del centre que des de menut varen creure en mi i van aconseguir que no em rendira. A ma mare i a mon pare per tots estos anys de lluita. Gràcies. Si una cosa tinc clara és que continuaré ballant, perquè la dansa és i serà sempre la meua manera d’estar al món”.
