Una iniciativa rescata el valor de les nostres plantes comestibles

L’ontinyentina Amanda Bataller i la seua amiga de Catalunya, Cristina Escobar, van llançar en 2023 una iniciativa original perquè no caigueren en l’oblit les herbes mengívoles. La persona que va sembrar la llavor en Amanda per aquest món més desconegut de la botànica va ser Casimir Romero i, amb els anys, aquesta llicenciada en Belles Arts i especialista en disseny, va incorporar a la seua vida diverses passions, unint la dedicació a la gastronomia, les herbes mengívoles i el disseny, fent que tota la seua trajectòria cobre sentit.

Tradició i innovació en la cuina silvestre són les dues tendències gastronòmiques que han confluït recentment en una jornada a Ontinyent. El gastrònom, Casimir Romero, representa la tradició en el camp de les herbes mengívoles i Amanda Bataller és la que ha aplicat la innovació a aquesta àrea, des del punt de vista gastronòmic, amb una idea actualitzada sota el concepte gurmet. “Casimir Romero va ser el responsable de plantar en mi la llavor per aquest món i, al llarg dels anys, he pogut dedicar-me a la divulgació d’aquestes herbes, tant pel que fa a la recol·lecció com l’elaboració de receptes”, explica Amanda Bataller. Els que foren mestre i alumna han coincidit per comprovar que les llavors germinen i donen el seu fruit, més alt fins i tot que aquella planta de la qual provenen els coneixements.
confluència de coneixements
Al llarg de la seua vida, l’ontinyentina ha anat sumant sabers de diferents orígens: Belles Arts, en l’especialitat de disseny; coneixements gastronòmics de manera autodidàctica i amb cursets especialitzats i la seua estima per les herbes mengívoles i per conservar aquest saber principalment oral, que està en risc d’extinció, confluint tot en un projecte: ‘Gastrobotánicas’, juntament amb la seua amiga Cristina Escobar, amb qui es va sentir connectada des del primer moment. “La idea del projecte és créixer i difondre el coneixement ancestral de les plantes silvestres comestibles, un aliment ancestral cada vegada menys utilitzat. Busquem recuperar aquests sabers transmesos oralment, però també aplicar tècniques d’alta cuina a aquestes plantes, creant un pont entre la tradició i la innovació”, explica l’especialista.
D’una manera més detallada, ‘Gastrobotánicas’ es dedica a la divulgació, unint gastronomia i plantes silvestres. Realitzen passejades d’identificació i usos etnobotànics de les plantes, i ofereixen cursos sobre el quadern de camp per aprendre a identificar plantes de forma segura, “una preocupació comuna a causa de possibles confusions perilloses que es poden produir, de la mateixa manera que passa amb els bolets, s’han de conèixer i identificar”, apunta.
També imparteixen tallers de cuina pràctics i showcookings, i organitzen experiències gastronòmiques amb degustacions i maridatges amb plantes silvestres, a vegades amb cellers de vins naturals o cerveses.
Viure a Escòcia i a Catalunya, en aquest últim territori està més desenvolupada la cultura de les herbes mengívoles, ha format part de la seua motxilla professional i personal, per exemple, introduint-se en el món de la cuina o col·laborant amb col·lectius de referència com ‘Eixarcolant’ on treballa com a divulgadora etnobotànica especialitzada en plantes silvestres comestibles i dissenya infografies de plantes. Però recentment, ha apostat per tornar a les seues arrels i resideix en la zona de València, prop d’un espai divulgatiu de la natura que la va captivar.
Amanda Bataller vol fer valdre “la diversitat de sabors i nutrients de les plantes silvestres que són molt més nutritives que les cultivades. Per exemple, la rosa canina té 40 vegades més de vitamina C que una taronja”.
També indica que la primavera i la tardor són les millors èpoques per a la recol·lecció. “El motiu és perquè les plantes estan més tendres. De fet, un dels atractius de les plantes és la seua ciclicitat. La naturalesa és efímera i el fet que no vages a recol·lectar-les en el seu moment fa que no pugues gaudir d’elles”, apunta.
El que va ser un hobby al principi, ara s’ha convertit en la seua feina. “És un camp en el qual no deixes mai d’aprendre per això em desperta tanta curiositat. Entre els projectes que estan sobre la taula estic preparant un llibre sobre plantes silvestres, que anirà més enllà d’un simple receptari”.