Àlex Seguí exposa per primera vegada a Ontinyent

Àlex Seguí exposarà per primera vegada a Ontinyent. I ho farà amb la mostra ‘Metallenguatge no verbal’, que inaugurarà el pròxim 1 de juliol, a les 19 hores, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent.

Aquest artista és conegut per la seua trajectòria musical, com a vocalista de La Gossa Sorda, el que no ha transcendit és que també és investigador del dibuix i la pintura, sobretot està interessat “en les derives de l’art i estètiques contemporànies”. Llicenciat en Belles Arts, té un màster de Producció Artística, en l’especialitat de ‘Pensament crític i cultura contemporània’. També té el màster en Professorat de Secundària i actualment és professor d’Arts Plàstiques i Disseny a l’EASD d’Alcoi.

El seu interés per la plàstica ha partit de la investigació de l’abstracció pictòrica per anar derivant en un interés palés, sobre la pedagogia de l’art i la poètica de la forma, vinculades també amb visions crítiques de la cultura i estètica contemporànies. Com ell mateix apunta, “la faceta musical em dóna una visió panoràmica de la cultura pop i underground en clau valencianista, mentre que la faceta pictòrica em porta a tendències més existencialistes i d’abstracció del pensament”.

La sèrie que exposarà a partir del dissabte és el resultat d’un treball desenvolupat al llarg del temps, seguint unes pautes concretes i limitades de dibuix que beuen dels paràmetres històrics de l’Abstracció Gestual i la Pintura d’Acció.

“A través d’estratègies de l’automatisme abstracte, generem un llenguatge o codi que es manté en la tradició no representativa de la pintura per a finalment aprofundir en les llacunes del procés creatiu i neuronal, així com de les amplíssimes formes d’extracció de la forma, que es poden desprendre d’aquesta pauta”. L’autor explica que aquests mecanismes de dibuix l’interessen “perquè han ajudat a entendre millor els processos d’aprenentatge i de desenvolupament gràfic propis dels infants i la capacitat humana de construir llenguatge morfològic i espacial, en diverses formes o tendències històriques”, conclou.

Actualment, segueixen en procés d’anàlisi constant amb l’objectiu de superar els mites de la creativitat i el geni modern, i aportant llum a l’enteniment del funcionament del cervell humà, en aquest cas, per a la pedagogia del dibuix i la representació gràfica.