Alicia Gandia, quan la bachata té nom ontinyentí

La xiqueta de 12 anys que viu dins d’Alicia Gandia Mollà està saltant d’alegria. Ho fa eufòrica, després que l’Alicia actual, la de 59 anys, s’acaba de proclamar subcampiona del món en el Euroson Latino World Salsa Championship.

L’ontinyentina ha complit un somni, que no era, ni per remei, guanyar, sinó pujar a un escenari i sentir-se, per una vegada, artista, ballarina.
Va ser just amb 12 anys quan l’ontinyentina va començar en el món del ball. “A mi m’encantava ballar, sempre estava ballant a casa i li deia a la meua mare que m’apuntara a classes, però a Ontinyent no hi havia ballet clàssic. No fins que va arribar Dori, d’Òpera, que va obrir una acadèmia i em vaig apuntar. A partir d’ací vaig anar descobrint un altre tipus de balls”, recorda. Alicia explica que ella “no era la millor ballarina de ballet, però m’encantava i gaudia ballant”. I amb això, a vegades, és més que suficient.

Encara que les circumstàncies van anar canviant al llarg dels anys, l’amor pel ball d’Alicia no va minvar. Zumba, dansa oriental, hip-hop… no importa. Un hobby que sempre ha compaginat amb el seu treball en una oficina.

Dins d’eixe camí que l’ha portat fins a proclamar-se subcampiona a Mèxic hi ha diversos noms que han sigut crucials. Un d’ells és el de Ricardo Belda.“Va ser fa 20 anys quan em vaig introduir en els balls de saló. Veia quan se celebraven les competicions a Ontinyent, de la mà de Ricardo. Se’m posaven els pèls de punta. Volia ballar així i vestir-me així. Amb eixos vestits tan bonics” rememora. Així començar a endinsar-se en el món dels balls llatins i de saló. El somni començava a gestar-se, encara que Alicia no s’imaginava que algun dia arribaria a complir-se.

“Sempre he ballat en parella, però fa uns set anys vaig descobrir que les xiques podíem ballar soles, que no ens feia falta ningú. Això és el que volia jo”. L’ontinyentina es refereix al lady style, una tècnica que combina passos de balls com la salsa, bachata, mambo… i en el qual un grup de dones balla de manera conjunta. Així, fa dos anys va començar a baixar a València, a l’Academia de Baile Luis Chavez. Allí va trobar a una altra persona que anava a ser clau: la seua professora, Alba Ibáñez, bicampiona del món. Va ser ella qui al maig li va proposar competir en el Euroson Latino World Salsa Championship. Un dels campionats més grans, amb més de 100 categories diferents.

Alicia complia així el seu somni. Es posava un d’eixos vestits que tant havia admirat en les competicions que tant havia vist com públic. Se’n pujava a un escenari, davant d’una gran quantitat de públic. Ballava. I triomfava. I ho feia sola. Sense parella. Sense un grup de companyes. Alicia era subcampiona en la categoria bachata solista over 50. “He gaudit moltíssim. Ha sigut la primera vegada que competia i la tercera que ballava sola en un escenari”, confessa. “No saps el que he plorat d’emoció. I el que continue plorant. I el que ploraré. He gaudit com una xiqueta”, compta amb una il·lusió que es contagia en escoltar el sentiment en la seua veu.

En ser la seua primera competició Alicia no esperava per a res un resultat tan bo. Es va quedar a molt poc de la primera classificada. Malgrat això conta que “m’haguera sigut igual quedar l’última. Per a mi això ha sigut un somni, però molt millor, perquè ho he viscut”.

La ballarina amateur continua vivint dins de la bambolla d’aquest somni complit i té paraules d’agraïment per a l’Acadèmia de Luis Chavez i per a la seua professora Alba Ibáñez, “que va confiar en mi. Mai m’hauria pogut imaginar això i més a la meua edat”.

A més d’en l’acadèmia de València, Alicia forma part de l’Associació de Balls d’Ontinyent Let’s Danve, on comparteix temps amb un grup de persones que gaudeixen tant com ella d’aquesta passió. L’ontinyentina transmet també aquesta afició, ja que treballa dins de l’associació amb un grup de xiquetes muntant una de les coreografies que participa en la Cavalcada dels Reis Mags. “Gaudisc moltíssim amb elles i és molt gratificant”.

Alicia és l’exemple que mai és tard per a perseguir eixa il·lusió de quan érem xiquetes i que, encara que siga per uns moments, podem complir això de ¡Mamá, quiero ser artista!