Què sents quan cantes els versos d’Estellés?
“Primer que res, molt de respecte. Perquè és una figura que ha arribat a ser solemne per mèrits propis. Solemne en el sentit d’aglutinar, com bé diria ell, la veu d’un poble. Els valencians i valencianes, per la nostra tessitura històrica necessitem referents. Ell ha posicionat la manera de ser i pensar de molts de nosaltres. Quan interprete els seus versos, de primeres em dona molta confiança perquè sé que la gent escoltarà un missatge que valdrà la pena. Però, després, és un cúmul de respecte i d’admiració, per no menysprear ni desvirtuar el missatge”.
Què t’ha permès descobrir aquest treball sobre el poeta?
“Infinitament més. Un autor tan prolífic, tan extens és molt difícil impregnar-te d’ell si no t’endinses un poc en la seua obra. No sé quants poemes m’hauré llegit d’ell. En vaig elegir prop de 300 per a crear ‘A mamar, tots els versos’. D’aquells, fent un embut, van quedar uns 30 o 40 que considerava interessants i que tenien una certa musicalitat. I d’ací acabes derivant a 15 que presentem als productors. I onze els que hem acabat elegint”
Com reacciona la gent quan escolta els versos d’Estellés?
“A mi em motiven molt els exemples. I com, a través d’aquests som capaços de tombar aquesta llosa que portem sobre la nostra cultura que és més minoritària i sembla que no interessa fora d’ací. I això és totalment fals. Vam estar a Montreal, al Quebec (Canadà) i tot el món coneix Estellés. Vam estar a Montpellier i tot el món coneix Estellés. En breu estarem a Berlín i tot el món coneix Estellés. Està clar que hem agafat una figura universal, ens l’hem apropiada un poc i acaba sent el buc insígnia perquè darrere d’ell n’hi ha molta més poesia, molts autors i autores que també n’hi hauria que reivindicar. Però tenim una particularitat perquè la nostra llengua no ha estat mai ben tractada, encara que Estellés és un poc excepció. Fa molts anys que es fan Festes Estellés arreu de tota Europa. És una persona rellevant i això juga al nostre favor, en el sentit de tindre una cultura humil però forta i cohesionada”.
Queda un cert sabor agredolç d’aquest Centenari?
“Segurament ho serà perquè els valencians som molt de mascletà, soltar-ho tot i després… Clar que està bé que tingam un any Estellés que ho vertebre tot, que conegam l’autoria de la seua poesia… però després s’acabarà i continuarem de nou amb eixa precarietat de picar pedra per reivindicar els referents que han d’estar al capdavant de la nostra cultura. A nosaltres ens costa Déu i ajuda perpetuar la vàlua dels referents que li donen qualitat a la nostra cultura arreu del món”.
Per a que serveix la poesia en una societat tan utilitarista?
“En un desig de poder construir un món a través de la cordialitat, la paraula és imprescindible. I la paraula te la donen aquest tipus de referents que saben trobar la conjunció necessària per a fer-te frases i pensaments que acaben solucionant-te els teus qüestionaments vitals i col·lectius”.
Què li deu la carrera d’Andreu Valor al micro-mecenatge?
“Ací tens dos camins: formar part d’un àmbit cooperatiu on assumeixes bona part de la gestió, la producció, la comercialització d’un projecte o estar al mateix nivell de les iniciatives que juguen amb el poder del capital, que t’ho posen a la cara i contra el qual es difícil fugir. Navegar contra el sistema establert és un poc costós… però cal tindre en compte altres factors. Ara, amb un disc no arribes ni a un any de gira i promoció. Un disc porta un esforç creatiu, de treball i econòmic que no es pot amortitzar en sols un any. Per això la fórmula del micro-mecenatge ens permet estar a prop d’un públic fidel i consolida la nostra feina. El micro-mecenatge té la seua part romàntica perquè també intentem ser justos en la recompensa. És un intercanvi, no sols comprar un disc sinó alguna cosa més, que la gent tinga una recompensa més equilibrada”.
Com a cantautor es viu o es sobreviu?
“He tingut fases de sobreviure. Afortunadament en els últims tres anys he tingut una mitjana de 80 concerts a l’any. Es viu amb dignitat. Abans de dedicar-me al món de la música em vaig posar a treballar a la fàbrica tèxtil familiar i també tenia els meus moments difícils. Ací tinc clar que necessitem fer bolos per cobrar el nostre salari. S’ha de treballar moltíssim però estem aconseguint-ho”.
Quina importància tenen els directes hui en dia?
“És imprescindible. Dels discos no vivim hui en dia. El disc és quasi una cosa simbòlica, sobretot adreçada per als enamorats que no passen per les plataformes i que valoren el fet tangible d’obrir un disc i trobar-se en el llibret. Jo pose com a exemple el ritual del disc de vinil, que quan te’l poses vas a escoltar-lo. Tots els artistes passen pel desig de donar-li a l’element físic del disc una continuïtat de la creativitat, que no es quede tot en les cançons”.