Fa 25 anys que va nàixer l’escola d’educació canina d’Aielo de Malferit, per la qual han passat infinitat de persones de la Vall d’Albaida i de comarques veïnes. L’entrenador, Hilario Valero, anteriorment es dedicava al món de la competició canina, però va arribar un moment en el qual va deixar de fer-lo i, gràcies a la cessió d’un terreny municipal, va començar la marxa de l’escola. Primer, com a entitat municipal, després amb entitat pròpia gràcies a l’Associació Amics dels Gossos que va nàixer fa dos anys. Hilario Valero és tot un referent en aquesta matèria: ensinistrador de gossos i president de l’Associació d’Amics dels Gossos d’Aielo de Malferit.
– Com es va despertar el seu interés per ser entrenador? És especialista en pastors alemanys, què li agrada d’aquesta raça?
– “Em vaig criar des de petit en un mas amb gossos. Un dia el meu pare va portar una pastora alemanya de treball i, des d’aquest moment, jo tindria uns deu anys, vaig ser el més feliç del món amb aquesta gossa. Era un animal espectacular i va despertar en mi l’interés pels pastors alemanys. El que m’agrada d’aquesta raça és que és un dels gossos més intel·ligents del món, són protectors del seu recinte i de la seua família. És un animal molt amable, amb una mirada molt expressiva… sempre que sàpigues tractar-ho. En definitiva, per a mi el pastor alemany és un dels gossos més complets per a tenir-los en família”.
– Què necessita un gos per a ser feliç?
– “El primer que ha de tenir és molt d’esport, després disciplina i, en últim lloc, l’afecte, entés com a recompensa. Un gos ha de sortir, explorar, fer olor… No pot veure’s relegat, però tampoc anteposar-ho a nosaltres”.
– Està de moda tindre gos? – “Sí. En alguns casos s’han canviat els fills pels gossos. D’altra banda, hi ha moltes persones que tenen gos per la soledat i tot l’amor el bolquen en l’animal, perquè la seua companyia els ompli. El que cal tindre en compte és que, en el cas de pensar a adoptar a un gos, s’ha de conéixer quina és la seua història, les característiques de la seua raça i on ha de viure, el seu entorn. Un gos gran en un pis s’estressa i la majoria dels gossos que mosseguen a les persones és per ansietat, és la seua manera de dir que no són felices. Per a tindre un gos hi ha molts factors a tindre en compte, perquè és una obligació molt gran i econòmicament no és barat, si el vols tindre com toca”.
– Quina relació ha d’haver-hi entre el ca i el seu tutor?
– “Entre el tutor i l’animal cal teixir una bona relació. Quan el gos és insegur, l’ésser humà tendeix a protegir-lo i l’única cosa que aconsegueix és augmentar la seua por, fer-ho més covarda i cada vegada estarà més desequilibrat. Si un gos té por, has de donar-li seguretat. No s’ha de donar un excés d’afecte, per exemple, agafant-lo al braç quan hi haja alguna cosa que tema. Si el teu gos passa de tu, és que no li aportes res positiu i això és el que s’ha de revertir. El tutor ha de buscar la manera d’estimular-lo i de provocar-lo, amb premis o mossegador, per a demostrar-li que tu eres el seu millor amic i que eres el seu referent. De fet, no hi ha cap gos que vulga manar, tots volen tindre un líder”.
– Quina és la principal activitat de l’Associació Amics dels Gossos d’Aielo de Malferit?
– “El principal objectiu és que els gossos siguen sociables, a través de l’escola de l’associació, que és una entitat sense ànim de lucre. Les classes s’imparteixen els dissabtes a la vesprada i els diumenges al matí, a Aielo de Malferit, i són en grup, perquè és el millor ensinistrament que es pot donar. Assessorem sobre el collaret que és aconsellable portar -perquè és important saber com utilitzar-ho-, el tutor ha de portar els premis per al gos i un mossegador. A partir d’ací treballem d’un en un i grupalment la socialització, l’obediència i el joc. Intente inculcar als tutors l’ús d’una sèrie de paraules que siguen exclusivament per al gos, com sit, ok, menja o stop. A més, les instal·lacions també compten amb aparells de agility, per a donar seguretat al gos i que hem renovat i ampliat per a gossos xicotets. Jo l’única cosa que vull és ajudar a la gent que es deixa ajudar. La junta de l’associació la formem diferents persones sensibilitzades amb l’educació canina, entre les quals es troben Plans, com a tresorera, i Imelda, com a secretària”.
– De quines poblacions acudeix l’alumnat a l’escola canina?
– “La procedència és molt variada, perquè no hi ha una escola d’aquestes característiques en la zona, per la qual cosa els alumnes provenen, a més d’Aielo de Malferit, d’Alcoi, Muro, Cocentaina, Ontinyent, l’Olleria…, en resum, de tota la Vall d’Albaida i comarques veïnes. Resulta molt positiu que l’alumnat participe en les activitats i exhibicions que realitzem a Aielo de Malferit, ja que som una associació activa en cites del municipi com Sant Antoni, la Sant Silvestre, la carrera del càncer, la matinal en l’empresa de pinso o l’exhibició de final de curs”.
– Una de les frases que repeteix en classe és: “Un gos no és un ésser humà”. Humanitzem als gossos?
– “El principal és que un gos no es pot humanitzar, ha de tractar-se com el que és i a vegades es tracten millor que als mateixos fills. Moltes vegades veig a gossos grans amb anoracs i pense que el que realment els agrada és no portar roba, és rebolcar-se per la terra, per l’aigua i, així, gaudeixen moltíssim, però volem que arribe a casa i no embruten. Volem que siguen com a xiquets i és impossible i no són feliços. També volem que ens entenguen simplement parlant-los com ho fem a una persona i això no pot ser. No hi ha cap gos que s’humanitze, fins i tot els que té la policia o els de l’ONCE actuen per repetició. Només entenent al gos i donant-li el que necessita serà feliç. Cal respectar-los com el que són, gossos. També cal deixar clar, que els problemes que venen d’un gos depenen sempre de l’ésser humà: ells mai són culpables, són els humans per no saber tractar-ho”.