Des de fa anys la seua atenció i esforços s’han centrat en recuperar una part del nostre patrimoni, eixa que ens entra per la boca i assaborim amb plaer. Casimir Romero acaba d’editar ‘Cuina nostra’, un relat de memòria gastronòmica que està tenint una gran acceptació pel treball realitzat.
Quin és l’objectiu d’editar aquest llibre?
“La idea central és difondre la nostra cuina tradicional, evitar que tot açò es perda en la pròxima generació. Sóc dels qui pensen que en vint anys, a les cases ja no es construiran cuines, només caldrà un microones per calfar els plats precuinats”.
O siga que ‘Cuina nostra’ és també un exercici de resistència?
“Per suposat, perquè gastronòmicament ens trobem en la reserva. Estem travessant un mal moment perquè el sector de la restauración ha abandonat la cuina tradicional. També a les cases, potser pel ritme de vida que portem, perquè entren coses noves com les pizzes, la cuina xinesa, els menjars preparats… la cuina tradicional necessita temps i això és el que la gent no té”.
Es pot revertir eixa situació d’abandonament de la cuina tradicional que estem patint?
“M’agrada molt la frase de Josep Pla que deia que la gastronomia és el paisatge a la cassola. Això, per desgràcia, no s’està donant. Seria fantàstic que tots els restaurants d’Ontinyent tingueren part d’eixe paisatge vegetal, animal, a les seues cartes, que aparegueren productes com la botifarra, el caqui, encara que siga amb visions de cuina més moderna”.
El llibre té, per tant, una missió didàctica?
“M’agradaria que el llibre ajudara a connectar dos generacions: la dels adolescents/jóvens actuals i la dels majors de setanta anys. Perquè en el llibre es mostren part dels nostres arrels i el propòsit seria que tota aquesta cuina que hem après dels nostres majors puguera transmetre’s a la futura generació.
Jo crec que en tot això també ha de jugar una part important l’educació que es dona als centres. Quan jo era mestre sempre aconseguia negociar amb la cuinera perquè em deixar algunes hores pel matí amb els alumnes i allà feiem coses bàsiques de cuina i pense, honestament, que era una part important en la seua formació”.