Amb una capacitat de fins a 70 places i només 35 subvencionades econòmicament, el Centre d’Atenció Precoç del Projecte Trèvol assisteix actualment a més de 50 xiquets i xiquetes. Són menors d’entre 0 i 6 anys que presenten alguna dificultat permanent o transitòria en les seues àrees de desenvolupament o que simplement tenen risc de patir-ho. Des del centre treballen acompanyant no sols a aquests xiquets, sinó també a les seues famílies amb l’objectiu de superar aqueixes dificultats i aconseguir el nivell maduratiu d’acord amb l’edat cronològica del menor.
Al desembre, el centre, situat en la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, complirà tres anys de funcionament i en aqueix període ja ha aconseguit donar l’alta a un total de 30 famílies. “Moltes d’aquestes altes no s’han produït perquè el pacient haja complit els 7 anys, sinó perquè han aconseguit el nivell maduratiu d’acord amb la seua edat”, expliquen Susana Soler i Cristina Bolinches, dues de les treballadores que deixen el seu temps per a capacitar a aquests xiquets i xiquetes. “No té per què tractar-se de xiquets amb alguna discapacitat o diagnòstic. A vegades són simplement xiquets que necessiten més estimulació o, per exemple, bebés prematurs que ens deriven per a fer un seguiment i observar que no presenten cap dificultat en el seu desenvolupament maduratiu”, matisen.
Treball col·laboratiu
Tot aquest equip treballa a través de la planificació central familiar, “una metodologia que intenta secundar i acompanyar a la família perquè ells puguen millorar els processos d’aprenentatge i potenciar el desenvolupament dels seus fills”. Per això, no sols atenen aquestes xiquetes i xiquets en les instal·lacions del centre, sinó que es traslladen fins a les seues cases per a treballar en els entorns d’aquests xicotets. D’igual manera en els col·legis. “Fem un treball col·laboratiu al costat de la família i l’equip educatiu”, expliquen. Des del Centre d’Atenció Precoç insisteixen en la importància de l’actitud i el llenguatge. “No hem de fixar-nos en allò que el nostre fill no fa, sinó centrar-nos en allò que sí que fa. Si no ho fa és un repte, si ho està començant a fer és una oportunitat i si ho fa, una fortalesa”, asseguren.