El Meló d’Or és un dels productes més típics i autèntics d´Ontinyent i la Vall d’Albaida, però la seva producció no és gens fàcil. Després d’uns anys en què es va apostar des de diferents estaments i es va aconseguir, fins i tot, crear una Associació de Productors i Comercialitzadors del Meló d’Or, ara, alguns agricultors alerten de la manca de suport, cosa que podria portar a fer desaparèixer aquest meló de secà. Dels vuit membres de l’associació, aquest any només en plantaran dos.
Aquest dilluns, el llaurador, Javier Ferri Llopis, plantava les primeres llavors de la temporada de meló d’or. Aquest any ha decidit avançar-se una mica, ja que admet que la idea principal era sembrar d’aquí dues setmanes, però, finalment, després d’escoltar “unes quantes persones més grans” que a través del mètode de les cabanyoles li han avisat que s’espera un estiu “calurós i tempestuós”, l’ontinyentí ha decidit avançar una mica l’època. Potser les cabanyoles no són el mètode amb més rigor científic, però el cultiu del meló d’or, amb la seva dificultat i complexitat, s’ha convertit en tot un art; i d’això, els que més saben són aquestes persones grans, a les quals Ferri feia referència, i que han dedicat tota la vida a treballar al camp. L’any 2022 naixia l’Associació de Productors i Comercialitzadors del Meló d’Or. En aquell moment, van ser sis els pagesos que van formar part de l’agrupació, encara que, segons explica Javier, van arribar a ser vuit. “Aquest any només serem dos. La situació del meló d’or està en decadència”, alerta.
Per al pagès hi ha dos elements destacables que fan que la supervivència del meló d’or a Ontinyent pugui estar en perill. El primer és la climatologia. Aquesta fruita és un meló de secà que tolera molt poc les pluges i en un context de canvi climàtic, en què cada cop els fenòmens atmosfèrics ens sorprenen més, és molt complicat salvar la collita. La segona qüestió és la manca de suport i acompanyament per part de les autoritats o dels organismes pertinents. “No ens pregunten si plantarem o si necessitem alguna cosa. Ens tenen molt abandonats. Per exemple, en el meu cas, jo ja he plantat i encara no m’han dit a quin preu se’m pot arribar a pagar”.