El vicepresident segon de la Generalitat, a més, està al capdavant de la Conselleria d’Habitatge i ha seguit molt de prop el procés posterior a la DANA de fa un any. La solució, amb l’enderroc de cases i la creació d’un parc inundable és, segons ell “un model pioner”.
■ Quin canvi ha observat des de la visita que va efectuar vosté a Ontinyent?
“Realment el que he trobat és molta capacitat per buscar solucions als problemes. Si n’hi ha alguna cosa que sempre és reprobable en les administracions són els temps en què es demoren les iniciatives, l’excessiva lentitud per traure avant els projectes. A Ontinyent he vist molta eficiència per a solucionar un problema que tenia la ciutat des de feia dècades amb el llit del riu Clariano. Ha existit claredat en les idees i celeritat per a materialitzar-les”.
■ Quina és la filosofia de la proposta d’un parc inundable per a la part baixa de la Cantereria?
“D’entrada és un projectes que es troba dins de les necessitats del segle XXI. Serà un projecte transcendental, no solament per a la ciutat sinó també per a la comarca. Durant dècades hem viscut la tendència on les construccions envaïxen els espais buits i naturals. Ara, es tracta del contrari, de deconstruir el que estava mal construït. Les cases han d’estar on no puguen patir conseqüències per un desastre natural”.
■ Quina novetat aporta el projecte?
“El parc inundable de la Cantereria és un projecte pioner. Es tracta d’un model de com fer les coses. És un espai viu per a les persones, una zona que s’utilitzarà tot l’any per part dels veïns i veïnes, excepte quan tinguem una situació extraordinària. En definitiva crec que ens trobem davant d’un projecte que ens servirà com a exemple a la Generalitat per a altres poblacions”.
■ Es tracta per tant de retornar al paisatge de fa segles en aquest punt del riu?
“Crec que els models de desenvolupament urbanístic no han estat sempre els més adequats. Està clar que es responia als criteris d’un moment determinat, però eixos criteris canvien i també els models. Sabem que hem de lluitar contra el canvi climàtic i en aquest sentit els rius han de respirar perquè les seues crescudes no causen problemes a les persones. Una de les reflexions que hem de traure de tot aquest temps és que problemes com la DANA han vingut per quedar-se i ens obliguen a tindre una altra relació amb el planeta”.
■ Però el projecte no és idíl·lic. Alguns veïns no estan d’acord i no volen abandonar el lloc on han viscut sempre.
“Naturalment no pot haver-hi solución al problema sense proposar alternatives d’habitatge dignes. La seguretat i un sostre amb condicions han d’estar per damunt de tot. D’altra banda és normal que es produïsquen traumes personals, però no es tracta d’un caprici. N’hi ha persones que passen perill i és la nostra obligació buscar alternatives segures. Hem de trobar l’equilibri entre les necessitats d’una zona inundable i les necessitats d’habitatge. Cal tindre en compte que molta gent ja ha eixit. Alguns no van tornar i són mínims els casos en què encara estan”.
■ Ontinyent pot oferir eixes alternatives d’habitatge digne als afectats?
“Sí, una de les obsessions d’aquesta Conselleria és incrementar el parc d’habitatge social. Així hem generat a la Vila fins a tres programes de regeneració d’habitatges. Les cases que es necessiten es posaran a disposició”.
■ Vosté coneix la fisonomia urbanística d’Ontinyent, ¿tenim un problema de futur amb el creixement en forma de rosquilleta?
“Efectivament conec la realitat d’Ontinyent de la meua etapa com a professor a l’extensió universitària. Realment, no és un problema específic d’Ontinyent sinó de moltes poblacions del País Valencià. S’ha crescut cap a l’exterior deixant buïts els centres històrics. I això ha estat motivat, crec, per un mal entés concepte de desenvolupament. I també ha existit una falta d’actuació dels poders públics per corregir això. Com dic, els models estan canviant. Hui apostem perquè caminar és saludable, que hem d’utilitzar més el transport públic, que hem de viure amb una mobilitat més neta i ecològica. Tot això també ens porta a donar-li més importància a tot allò que signifique proximitat. El comerç, l’agricultura… ho hem vist sobretot durant l’estat d’alarma sanitària i el confinament. Crec que anem prenent una consciència de canviar la nostra forma de viure”.
■ I l’urbanisme què representa en tot eixe procés de canvi?
“Els centres històrics són peces claus en eixe canvi de forma de viure. Hem d’aprofitar-ho. Ontinyent té una oportunitat magnífica per crèixer de forma sostenible”.
■ Però a Ontinyent eixe model amb protagonisme del centre urbà conviu amb prop de 8.000 casetes al disseminat.
“La regeneració urbana ha de ser compatible. El més important, potser, siga que hem de deixar de pensar en construir més i començar a enfocar l’activitat en rehabilitar. Des de la Conselleria que dirigisc destinarem més de 13 milions d’euros destinats a programes de rehabilitació que, a més, regeneraran els barris perquè la recuperació de les cases tindrà com a conseqüència directa una reactivació econòmica en l’entorn més pròxim. I, a més, hem de tindre en compte que aquests programes també tenen incidència en la creació de llocs de treball”.