Serà aquesta una bona temporada per al pebràs? Serà, finalment, enguany l’opotunitat de tornar a les serres i disfrutar buscant-ne i trobant-ne en majors quantitats? Tot semblava apuntar a un any bo per als aficionats pebrassers. Però les condicions per a que això es produisca són prou complexes. Almenys en la nostra zona.
Els factors positius. S’estaven donant bones condicions. Les pluges a meitat del mes d’agost (al voltant del dia de la Mare de Déu gità) eren beneficioses. També van ser bones les tronades (algunes d’elles amb pedra inclosa per la zona d’Agullent i Albaida) de primeries del mes de setembre. A més les temperatures no havien baixat per la nit d’una forma excessiva, no s’havien produït les temibles gelades.
Els factors negatius. Però la situació per a que tingam una bona temporada pebrassera han anat empitjorant en les últimes setmanes. Sobretot en aquesta última on hem tornat a escalar a temperatures que estan fregant, en alguns casos superant, els 30º. A més, el pitjor de tot ha estat el fort vent de ponent que amenaça d’assecar-ho tot. El pas de les diferents borrasques no ha deixat quantitats significatives de precipitacions en la segona quinzena de setembre.
El pebràs és delicat. Necessita unes condicions específiques per a que puga aparèixer a les nostres serres amb quantitats exponencials. Ha de combinar dies de pluja i altres de sol de manera prou continuada. Encara és prompte i encara n’hi han possibilitats. A les nostres muntanyes, els níscals tenen el seu moment àlgid al voltant de la primera quinzena de novembre i mirant cap als dies de Fira. Això sí, sempre i quan la gent no s’avance i llaure la serra. Caldrà esperar que la meteorologia ens tire una mà i que, finalment, pugam disfrutar d’eixe pebràs tan peculiar i diferenciat, el que creix entre el fonoll, a la soca dels pins i carrasques, eixe que té el gustet inconfundible del romer. Únic.