La Covid-19 ha passat de curs i torna a ser una alumna més aquest any en les aules. No obstant això, el fet de tornar a una normalitat en les classes és una prova que va superant-se amb nota. “Aquest és el curs de la recuperació i la volta a la normalitat, encara que tenint en compte unes certes mesures. Tornem a tindre 100% d’aforament a les aules. La presencialitat és molt important, perquè condiciona tota la metodologia docent del professorat”, assegura José Cantó, director del campus d’Ontinyent de la Universitat de València. Una entitat que cada vegada ofereix més plats dins del menú acadèmic, com un postgrau.
Però el campus té assignatures pendents. “Les connexions de transport són l’assignatura pendent que ens limita. És la nostra reivindicació. Ontinyent i la comarca tenen un problema de comunicació amb la capital i, fins i tot, amb Xàtiva, que podria ser un altre punt d’unió. És un tema de voluntat política i de creure en aqueixa vertebració del territori. No pot ser que hui dia un professor o alumne puga vindre a primera hora a classe, però no puga tornar perquè no hi ha tren a última hora. Tampoc amb l’autobús. És un problema greu”, sentencia José Cantó. Així, la idea de retenir el talent en la ciutat es compleix literalment, però s’ha d’aconseguir amb altres mitjans perquè tinga un reflex en la localitat, que ja comença a allotjar a un ambient de ciutat universitària, donat que les prop de 1.000 persones que es mouen al campus tenen necessitats de restauració, habitatge o transport. “Tot això fa que la universitat siga un pol dinamitzador de la vida a Ontinyent, el que està revertint en la vida del barri i de la pròpia ciutat”, subratlla Cantó.