Va ser un fet extraordinari. Alguna cosa que no oblidarien els qui ho van viure, ja que tenien la certesa de trobar-se davant una acció màgica que començava a néixer llavors. Pels altaveus d’aquells primitius receptors va sonar, per primera vegada la veu de ‘Radi Ontinyent’. Era el mes de novembre de 1931. Fa just 90 anys. Darrere d’aquell prodigi es trobava un pioner, un inventor, un autodidacte: Salvador Miquel.
Membre d’una família que tindria un protagonisme fonamental en la història d’Ontinyent durant el segle XX, Salvador Miquel havia obert a principis dels anys 20, al carrer Arquebisbe Segriá, 1, un establiment per a la venda i reparació d’aparells receptors. Radio Miquel, com es coneixia aquell servei que, després, es traslladaria a la Plaça Sant Domingo, 26, era el distribuïdor oficial de la marca Philips.
Conta el Doctor en Ciències de la Informació i professor en el CEU Sant Pau Juan José Bas Portero que Salvador Miquel era un aficionat a la radiodifusió, tant que fabricava les seues pròpies estacions. La primera, experimental, la va denominar ‘Radi Miquel Ontinyent’. Inclús va crear la marca Mikel amb la qual impulsaria la fabricació d’estacions com la de Radi Gandia, sota la denominació EAJ-23. Les emissions en proves de la ràdio en la capital de la Safor començarien el 8 de desembre de 1933.
EAJ-30
L’èxit de les emissions en proves, de la fabricació i impuls d’altres estacions ràdio i de l’expansió d’una tecnologia que estava revolucionant la comunicació, van motivar a Salvador Miquel a construir un emissor més potent i va sol·licitar una llicència d’emissió a la Direcció General de Telecomunicacions, que va ser concedida sota la denominació EAJ-30. Segons explica Vicente Miralles Segarra, del Museu de la Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València, Miquel aprofitaria l’expansió d’aquell nou mitjà que, a més, començava a convertir-se en negoci. “Amb la intenció de millorar el servei i l’abast el Sr. Miquel va començar a treballar en una nova emissora, de la mateixa freqüència, però de 200 W de potència (la màxima permesa en l’època per la Direcció General de Telecomunicacions), aquesta emissora va començar a operar en 1933 des de la seu de la plaça de Santo Domingo on tenia instal·lada sobre la teulada una antena de 30 metres de longitud”.
Aquella emissora estenia la seua veu més enllà del terme d’Ontinyent i, fins i tot, de la comarca de la Vall d’Albaida. ‘Ràdio Ontinyent EAJ-30’ s’escoltava en tota la península Ibèrica, França, Nord d’Àfrica i Balears.
Sona l’himne d’Ontinyent
No existeix un acord unànime sobre quan es va iniciar la programació estable de continguts en Radi Ontinyent. Ràdio València EAJ-3 havia estat autoritzada el setembre de 1931, el mateix any en què Salvador Miquel havia posat en marxa la seua primera estació a Ontinyent. En 1932 va sol·licitar una llicència que li seria concedida en 1933 (aquí conciden els estudiosos Bas i Miralles). Però, al marge de llicències i permisos oficials, quan va començar la programació?
“Respecte als continguts, les emissions constaven de dos blocs. El primer, d’una hora, s’iniciava a les 14.00 amb l’himne d’Ontinyent, informació meteorològica, de proveïments i discos variats. El segon bloc, de 22.00 a 23.30, repetia l’esquema anterior i afegia un informatiu amb notícies de premsa. Els dilluns hi havia un espai dedicat al cinema. Les tarifes publicitàries s’adaptaven segons la naturalesa i durada de l’anunci, incloent-hi el patrocini d’espais i la transmissió o retransmissió d’esdeveniments a sol·licitud de l’anunciant”. L’himne d’Ontinyent seria un emblema sonor fins als anys 80 quan s’acomiadava l’emissió vespertina.
90 anys després
A deu anys del centenari de l’inici de les seues emissions en proves, Ràdio Ontinyent, integrada en la Cadena SER des de 1987, ha superat moments complicats (alguns en l’etapa més recent) i continua fent sonar la seua veu. El cap de setmana passat va estar emetent des del recinte firal en directe, alguna cosa que ha passat a ser freqüent en els últims temps, un senyal més que evident que un mitjà de comunicació que va néixer fa gairebé un segle com una gran revolució tecnològica, pot reinventar-se i adaptar-se a la societat actual i les seues necessitats informatives.