Els dibuixos dels xiquets de la guerra civil, testimoni fidel de la història

Deia Cicerón: “No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser incessantment xiquets”. Per tant, conèixer el que ens ha precedit, deixar testimoni de fets històrics, és fer un pas endavant per conèixer qui som, madurar com a col·lectivitat i saber perquè hem arribat fins a on estem. En un article l’investigador de memòria històrica, Joan Torró, repassa els dibuixos de les xiquetes i els xiquets que vivien a la població acollidora que era Ontinyent durant la guerra civil i a la qual havien arribat fugint dels horrors de la batalla. “En aquest context s’ha d’entendre els dibuixos que varen realitzar els xiquets evacuats. Els que ara presentem deixen de tenir com a protagonista la guerra, per a focalitzar l’atenció dels dibuixos en els espais urbans, d’ambients normalitzats i que atenen a l’activitat diària i quotidiana. Es tracta doncs de testimonis del moment que els va tocar viure els xiquets, en una ciutat, Ontinyent, on l’atenció als més vulnerables es concreta amb les colònies escolars i l’Hospital Militar Internacional. Amb aquests dibuixos deixen constància d’una ciutat acollidora, segura on troben, al recer de la guerra, un espai segur lluny de les bombes i franctiradors”, arreplega Torró.

És per això, que els dibuixos deixen testimoni d’espais destacats d’Ontinyent, com la plaça Sant Domingo, i també d’aquells que van tindre una significació especial per a aquells infants. Un dels exemples és l’Hospital Militar Internacional, “espai sanitari on varen ser atesos i van passar reconeixement mèdic els xiquets i xiquetes de les colònies escolars d’Ontinyent. Fins i tot assistien a actes culturals i festivals de cançons per amenitzar la recuperació dels ferits”, explica en el seu treball.

La colònia ubicada a Santa Bàrbara on estaven aquelles xiquetes i aquells xiquets que fugien de la guerra també queda perfectament retratada en els dibuixos dels menuts. Destaquen les escenes quotidianes jugant i fent activitats i “s’ identifica amb claredat que es tracta de la santa Bàrbara”. Curiosament alguns dels dibuixos es troben en diferents universitats estrangeres, com la de Columbia (Nova York) o la Universitat de California.
La pretensió de Joan Torró amb aquest estudi “és incorporar una visió del nostre passat de manera particular, on els xiquets ens faciliten dades per conèixer fins a quin punt vivien en una societat acollidora en la rereguarda republicana. Es tracta d’expressions gràfiques que s’haurien de tenir en consideració i incorporar en els itineraris de la memòria democràtica d’Ontinyent. Sobretot els que fan referència a la Colònia de santa Bàrbara, la qual està situada en un dels itineraris que ja he proposat, el qual forma part del, tant conegut i anunciat, ‘anell per a vianants i bicis’, de manera que es puga conciliar amb propostes de recuperació de la memòria democràtica identificant aquesta colònia, la casa de Balones, la mateixa estació de trens i el cementeri municipal”, proposa l’investigador.