La Unió Llauradora quantifica en una primera estimació les pèrdues ocasionades per la pedra dels últims dies a la comarca de la Vall d’Albaida en més d’1,6 milions d’euros.
La superfície total de cultiu damnificada per les tempestes és d’entre 6.000 a 8.000 hectàrees. El cultiu més perjudicat és el del caqui amb danys en uns 4 milions de quilograms i unes pèrdues d’1 milió d’euros. Un altre cultiu amb afecció important és el dels cítrics amb prop de 2 milions de quilos afectats i unes pèrdues de 400.000 euros. També s’observen danys en vinyes, oliveres i ametlers, però amb produccions escasses i un valor menys significatiu que els dos anteriors.
La pedra ha afectat les localitats d’Aielo de Malferit, l’Olleria, Ontinyent, Agullent, Albaida, Montaverner, Atzeneta d’Albaida, Palomar, Carrícola, Bèlgida i Otos. L’afecció és molt desigual i va des d’un 5% fins a un 80 o 90%. La zona amb majors danys se situa a Agullent i Ontinyent, amb camps on els danys són del 100%.
Cal assenyalar que la pedra és un risc meteorològic cobert per l’actual sistema d’assegurances agràries. La Unió sol·licitarà a Agroseguro el ràpid peritatge dels danys en les parcel·les sinistrades.
De la mateixa manera, l’organització demanarà una sèrie de mesures per als llauradors afectats. Entre elles ajudes directes, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades i construccions presents en elles, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any, l’establiment de préstecs amb interés subvencionat i també una sèrie d’actuacions i ajudes per a les cooperatives comercialitzadores afectades.
PLUGES BENEFICIOSES EN LA RESTA
Per a la resta de les zones de la Comunitat Valenciana on no va afectar la pedra, les pluges són positives i serveixen per a pal·liar la situació de sequera en els cultius de secà, encara que els danys en alguns casos són irreversibles. En aquest sentit, La Unió reitera la seua demanda d’ajudes directes per a pal·liar les pèrdues per la sequera en cultius com el raïm de vinificació i de taula, l’olivar, l’ametler i els cereals, entre altres.
També resulten molt beneficioses per als cultius de regadiu on permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments ja bastant minvats. Per a la ramaderia serviran per a regenerar les pastures molt minvades per la sequera i evitar així l’augment dels costos pels pinsos per a alimentació dels animals.