Ahir va tindre lloc en la Societat de Festers el sopar de gala en la qual es va entregar el Premi Cervino 2023 a Ricardo J. Montés Ferrero.
El secretari de Festers va enumerar els mèrits de Ricardo Montés que han portat a la Junta de Govern a nomenar Premi Cervino 2023 a l’Advocat i Escriptor d’Ontinyent, component de les comparses de Mossàrabs i Cruzados.
Després del lliurament de l’estatueta amb l’efígie de Joaquín José Cervino, Ricardo Montés va pronunciar el discurs d’agraïment en el qual va simular haver escrit una carta a Cervino, amb la qual es va desfer en elogis per la gran bondat que les seues Ambaixades han fet amb les Festes d’Ontinyent.
Però no tot van ser elogis. També va haver-hi una xicoteta reconvenció, un “bonegó” al Sr. Cervino per no haver dit res en les Ambaixades de la Música Festera.
L’afirmació de Montés, que va crear una certa confusió entre els assistents, va quedar ràpidament aclarida per Ricardo en contar que les Ambaixades les va escriure Cervino en 1860, quan encara faltaven vint-i-dos anys per a la creació de la Música Festera, amb el primer pasdoble anomenat “Mahomet”, per la qual cosa el magistrat mai va conéixer la Música Festera.
Montés va aprofitar el seu discurs per a explicar al Sr. Cervino i a tots els presents, la importància de la Música Festera a la qual va definir com “un gènere musical genuí valencià, que va nàixer a les comarques que envolten a la Serra Mariola i que hui té més de 8.000 composicions, escrites per més de 1.200 compositors al llarg de tres segles.”
Amb aquestes extraordinàries magnituds, Montés va realitzar uns càlculs comparatius que van ajudar a dimensionar la importància de la nostra música, destacant la gran importància dels compositors d’entre els quals va destacar a José Mª Ferrero Pastor.
A continuació, Ricardo Montés va fer valdre la importància de l’Amistat i de la Família en la Festa. “No crec en el fester individual. Ningú ix a Festes sol. Per això existeix la Comparsa i també l’Esquadra: el grup de festers on es fomenta l’amistat i es gaudeix de la companyia, a més de constituir la unitat bàsica per a desfilar en Entrades, Dianes i Processons.”
Montés va atribuir a Cervino el mèrit d’haver creat una Festa que fa amics per a tota la vida, com els de la seua Esquadra Pitos dels Mossàrabs, dels que va destacar a Pepe Bas, Juan Antonio Alcaraz i Javier Peiró.
També va meritar a Cervino per haver contribuït a conformar l’ADN Ontinyent, que fa olor de pólvora, fa gust a herbero i quan l’agites és sent Música Festera i les Ambaixades”.
En la part final del seu discurs, Ricardo Montés va mostrar els seus sentiments més íntims, teixint amb els versos de les Ambaixades els seus desitjos per al futur:
“Cuando mis ojos no den más de sí, pido a mis nietos que me lean las Embajadas para saber “como la Cruz domó la ira de Alarbe”, que me lean también los textos que recrean la belleza de “las cien esclavas que siembran el camino de rosas, claveles y azahares” y también aquellos que narran las aventuras “del Cid Batallador, que de Valencia arrojó los morunos estandartes”.
Cuando mi memoria luche por recordar quién soy y quién fui, tan solo pido que me dejen escuchar a Chimo. Y también Voluntad de Fer, Als Ligeros, Mozárabes 1960, Bonus Cristianus, Al Cel, Amado, Pas als Maseros, Seleg-Nairam, Mi Barcelona, Creu d’ Arsuf, Odracir, Ambaixadora Contrabandista, Abencerraig, El Cruzarabe, Quince Moros,… toda la música que se ha escrito antes y después de nuestro himno de la Fiesta.
A estas alturas de mi vida Festera, solo aspiro a tener “el pecho libre de zozobras y ansias”, mientras contemplo a Ontinyent “Feliz, rica y gallarda”.
Bastará para satisfacer mi deseo con un puñado de “amigos generosos y una humilde tierra en tu campo”, que me acoja en el descanso eterno, porque “Cristo, por su Agonía en nuestra ayuda vendrá, a ser consuelo en nuestras ansias”.