En la capital de la Vall d’Albaida es moren més habitants dels que naixen. Per tant, el creixement vegetatiu entre 2015 i 2019 és negatiu. Una variable que és significativa per a analitzar el perfil demogràfic de la ciutat que camina cap a una piràmide poblacional que cada vegada estreta més la seua base, per la baixa natalitat. Entrant a desgranar les xifres, en 2015 van nàixer 298 persones i van morir 305, la diferència és de -7; en 2016 van nàixer 253 ontinyentins i van morir 263, el resultat és -10; una cosa més acusada és la diferència en les dues anualitats següents: en 2017 van nàixer 288 ontinyentins i van morir 347, la xifra és de -59; mentre que en 2018 es van registrar 219 naixements i 309 defuncions, amb -90. En 2019 la resta minora, amb 263 naixements i 266 defuncions, una diferència de -3.
Una població menys longeva que la mitjana
Quant a la longevitat, en el cas d’Ontinyent, és menor a la mitjana provincial i autonòmica. Concretament a la ciutat del Clariano és de 47,3%, mentre que la provincial augmenta fins a 48,7% i l’autonòmica és queda en 48%. L’índex de l’envelliment indica que Ontinyent, amb un 121,3%, està per davall de la mitjana provincial (122,5%) i autonòmica (124,6%). Quant a la maternitat els números són similars, tan sols canvien les dècimes: 18,1% a Ontinyent; 18,3% a la província de València i 18,6% en la Comunitat Valenciana. Per tant, la maternitat és lleugerament inferior en la capital de la Vall d’Albaida.
El cens remunta, a poc a poc, després de tocar fons
En un informe autonòmic, es recull l’evolució de la població, que en 2011 va iniciar un moviment descendent, després d’aconseguir el punt àlgid de 37.935 habitants l’any anterior, i que va arribar a tocar fons en 2017, amb 35.342 censats oficials. Una diferència de 2.314 habitants, que ha anat remuntant a poc a poc fins als 35.761, en 2020.