Gran partit i victòria de l’Ontinyent front a l’Alzira de superior categoria

Amb l’enfermeria a gom. Amb un rastre de baixes. Amb jugadors que a penes han realitzat una setmana completa de pretemporada. Amb moltes circumstàncies adverses. Però amb un equip molt compromés. Amb intensitat. Sense pensar que es tractava d’un encontre amistós (les baralles i els xocs demostraven que ací ja no n’hi ha espai per als amistosos). Amb tots aquest condicionants, l’Ontinyent 1931 C.F. ha derrotat un Alzira que milita en una categoria superior (2ª RFEF). I ho ha fet amb solvència i sense pràcticament patir.

El gol de Miguel Richart només començar el partit després d’una gran jugada de l’argentí Steven Sibille, rematant de cap una centrada magnífica, va ser suficient per apuntar una victòria de prestigi en aquesta pretemporada. A més, davant de l’afició, en un Clariano amb la tribuna prou completa.

L’Ontinyent va sorprendre amb el gol matiner de Miguel Richart i va obligar l’Alzira d’Adrià Ferrandis a afrontar una situació que, segurament, no tenia prevista. A l’Ontinyent no li va fer causar molèsties posar-se per davant en el marcador tan prompte. Suportava les envestides dels blaugrana amb un posicionament perfecte darrere, amb un Pau Sanchis recuperat que semblava que no haguera estat lesionat de llarga durada durant quasi tota una temporada.

A la contra els blanquinegres feien mal, amb una via dreta molt ben armada gràcies a Steven i Ximo Reig, així com el punyalet de Pablo Francés per l’esquerra. Haguera pogut ser la primera part gloriosa de Miguel Richart que va tindre a la mà anar-se’n del partit d’ahir amb un hat-trick.

Al centre del camp Osoro, com sempre, exercint el comandament, escortat en tot moment per un Andreu que s’ha confirmat com una peça clau en aquest equip, aportant múscul, brega, recuperacions i kilòmetres.

Una gran primera part certificava que l’equip de Roberto Bas sap al que vol jugar, que sap esperar i eixir amb el baló controlat, fins i tot ballant el seu rival en algunes fases de l’encontre. A la segona meïtat, a poc a poc, el míster va anar introduint canvis. Fins i tot va acabar amb els tres canterans que estan acompanyant l’equip en aquesta pretemporada. El bloc no es va ressentir en cap moment i va arribar a la fi dels 90 minuts deixant una gran sensació en el que popularment s’anomena el partit de Festes.