Foto: Toni Urenya
Els germans Jordi i Quique Mollà són els creadors d’Ontinyent Rural: www.ontinyentrural.com. Una iniciativa que va nàixer com un projecte improvisat: “Volíem donar resposta a una inquietud personal, crear una xarxa social que posara en comú la divulgació del nostre patrimoni rural. D’aqueixa manera podríem, entre tots, fer valdre un aspecte del nostre poble que ha rebut poca atenció i que a nosaltres ens interessava molt. Amb el temps el projecte ha anat agafant forma i, per tant, evolucionant”.
No es consideren uns nostàlgics, pensen que aquest sentiment “li correspondria, en tot cas, a la gent que ha viscut el temps que nosaltres retratem. En el nostre cas ens mou un interés per dibuixar un temps que, en la majoria dels casos, ja ha passat i no tornarà. Però, sobretot, allò que ens interessa és fer l’anàlisi de l’evolució que ha tingut el nostre poble. Una via necessària per a saber com hem arribat a ser el poble que som”.
L’interés per l’espai rural i el seu patrimoni no és casual. “Nosaltres som fills d’una família que s’ha criat a Ca els Pilars i, per tant, sempre hem tingut a prop l’espai rural i el seu patrimoni. Amb el temps, a més, hem estat en contacte amb ell de moltes maneres diferents: visitant-lo a peu o amb bicicleta, per exemple. Però, sobretot, ens ha interessat descobrirlo de la mà de la gent major que són els vertaders protagonistes, aquells qui el van viure i els qui millor el coneixen”. D’aquesta manera és com es van adonar que aquell espai que tant ens interessava anava perdent-se a poc a poc. “I aquesta és, en essència, la base del nostre treball: fer una crònica de la decadència i de tot allò que anem perdent o, en els millors dels casos, també recuperant”, expliquen.
Per tant, les persones també són objecte del seu estudi, fins al punt que han creat la secció Temps era temps. Ontinyent a la memòria. En ella volen “valorar la memòria oral que també explica el nostre poble. Així tenim previst donar cabuda en aquest projecte a les històries que han escrit certes nissagues familiars a través dels seus oficis, costums, experiències, anècdotes…”. Aquesta iniciativa és “urgent” per als germans Mollà, perquè “gran part dels seus divulgadors són molt majors i, si no els donem l’oportunitat d’explicar-se, potser perdem una part important de la nostra experiència col·lectiva”.
Al començament d’Ontinyent Rural els temes eixien tots de Jordi i Quique, però cada vegada més, els arriben altres propostes de gent que coneix la seua tasca i els proposa la seua pròpia història. “Un dels aspectes més importants que ens ha oferit Ontinyent Rural ha estat el de conéixer persones que han compartit amb nosaltres els seus coneixements, treballs i experiències, i que han enriquit el nostre treball d’una manera que no ens podíem ni imaginar al començament”, afirmen Jordi i Quique.
Ambdós miren al passat, per això quan sel’s pregunta pel futur la seua resposta és contundent: “Nosaltres som molt optimistes. Vivim en un poble amb moltes possibilitats i, si alguna cosa ens ha ensenyat el treball que hem dut a terme, és a fer valdre l’enorme capacitat dels nostres veïns per a adaptar se a qualsevol circumstància”.
Un altre element més qüestionable per a ells és el patrimoni: “Tenim sensacions contradictòries. Si ens centrem en l’espai rural, per exemple, ens trobem amb una part que desapareixerà irremeiablement, sense que ningú faça res al respecte. I això té a vorer, per una banda, amb la passivitat de molts dels qui podrien posar-li remei. Però, per altra banda, també té a vorer amb els temps que corren. Totalment diferents dels que donaven vida a aquest patrimoni en el temps en què estava en actiu”.
Per altra banda, afirmen que “no seríem justos si no valorarem tot aquell patrimoni que s’està recuperant, que és més del que la gent, sovint, es pensa. Pensem en les finques que s’han recuperat i en els camps on es torna a conrear. També amb les activitats i projectes que, allunyats de l’activitat tradicional, estan ajudant a mantenir aquest patrimoni”.
Pel que fa al patrimoni urbà “no podem ser tan optimistes”. Apunten que “els barris vells estan sofrint una decadència progressiva. Els carrers que omplien de vida el nostre poble, hi ha habitatges envellits o enrunats, manca d’equipaments, comerç en recessió, dificultats d’accés i aparcament que provoquen una espiral negativa molt difícil de revertir”, conclouen.