Foto de David Ruano.
Anava pel carrer quan de sobte li va sonar el telèfon. A l’altra part de l’aparell s’escoltava una veu amb accent català. Confessa que no seu esperava. Però sí, era ell. Era Àngel Llàcer, el característic presentador de televisió, actor i director teatral. La proposta era clara: agafar un bitllet, rumb a Barcelona i començar els assajos del musical Cantando bajo la lluvia. Espectacle que dirigeix el director català juntament amb el compositor Manu Guix. “Em va agafar completament en shoch i li vaig demanar que m’ho enviarà tot per correu”, confessa a aquest periòdic l’ontinyentí Jose Montero, ballarí professional format a la ciutat.
Quan va arribar allí el primer que va pensar va ser “quant de material he d’estudiar”, conta entre somriures. Tot anava molt de pressa. La baixa d’un dels ballarins va obligar l’equip artístic de la producció a buscar a un suplent. I sí, ho van buscar a ell. De febrer a abril, Montero va estar dia sí i dia també en el teatre Tivolí de Barcelona, oferint un espectacle que baixava el teló amb més de 200 funcions i gairebé 200.000 espectadors, convertint-se així, en el musical més vist de la capital catalana en la temporada passada.
El dimecres tornava a estrenar nova temporada. Aquesta vegada des de Madrid. Concretament en el Teatre Nuevo Apolo, en el cor de la ciutat madrilenya. I ho feia d’una manera molt especial: setanta anys després que el musical de Gene Kelly s’estrenara per primera vegada en la pantalla gran. “Tots han eixint flipant. La paraula que definiria les primeres sensacions és: brutal“, assenyala a l’altra part del telèfon Montero, hores abans de l’estrena de l’espectacle. I és que durant tot el cap de setmana alguns afortunats i afortunades han pogut accedir a les funcions prèvies, assaborint així, totes les escenografies que té preparat l’equip artístic. Dies que duraran anys per a aquest jove artista d’Ontinyent. I és que el divendres, en la primera funció de les cinc de la vesprada, Montero no sols pujava a l’escenari del teatre Nuevo Apolo, sinó que ho feia encarnant a Cosmo Brown, un dels personatges principals, i peça clau tant en la pel·lícula com en el musical per les seues icòniques escenes.
Tot va començar quan encara estava a Barcelona. Li van proposar fer el cover de Brown —intèrpret que cobreix als personatges principals d’un elenc — i no va dubtar a accedir. “Hi havia una audició a porta tancada a Madrid, alguns companys de Barcelona no continuaven en el musical i necessitaven completar l’equip per a la gira de la capital. El director resident em va suggerir fer proves per al cover de Madrid, vaig enviar uns vídeos interpretant part del text i una cançó de les escenes de Cosmo i després de confirmar-me el sí, el 22 d’agost ja comencem a assajar ací a Madrid”, detalla.
Un personatge que requereix molta exigència física i mental, tal com descriu Montero. “És un personatge molt complicat, requereix molt físicament i vocalment i és molt dur fer un doblet”. I és que els divendres i els dissabtes el musical ofereix dues sessions, la primera a les 5 de la vesprada i l’última a les 21 hores.
“El personatge té moltes parts de claqué i en una de les cançons més icòniques del musical i la pel·lícula, Hazme reir, requereix molta concentració perquè té part d’interpretació i alguna acrobàcia. Has d’estar molt segur del que fas”. L’adaptació de la cinta cinematogràfica estarà a Madrid fins a febrer. Una oportunitat única per a gaudir d’un dels musicals més clàssics de la història, que ve acompanyat d’una de les joves promeses del talent ontinyentí, que després de protagonitzar el musical Kinky Boots, es torna a posar les botes, però aquesta vegada, per a posar-se en la pell de Cosmo Brown.