Un grup d’alumnes d’Ontinyent ha fet un experiment sobre les begudes energètiques, els efectes secundaris i la relació amb la diabetis. El projecte, que ha comptat amb mosques com a subjecte de la investigació, ha revelat discrepàncies a l’etiquetatge de la composició de dues de les marques més conegudes. La investigació també evidencia que el seu consum provoca un augment significatiu de la glucosa a la sang i alteracions metabòliques com l’acumulació de greix.
Des de fa tres anys, i dins la Setmana Pedagògica d’Ontinyent, els departaments de Biologia dels tres instituts públics de la ciutat organitzen el Congrés de Ciència Jove. Una trobada on l’alumnat de 1r de Batxillerat presenta projectes, treballs i investigacions que han anat desenvolupant durant el curs escolar. Aquest any, l’IES L’Estació presentava una investigació sobre les begudes energètiques i els seus efectes sobre la salut. Jaume Bataller, Maria Enguix, Alexandra Horvat i Lucía Ribera han estat els quatre alumnes que han dut a terme aquest projecte, juntament amb la guia del professor Josep Àngel Revert. Tal com van explicar a l’exposició del projecte, les begudes energètiques “són molt populars per mantenir-nos desperts i plens d’energia durant el dia”, però adverteixen que “darrere del seu gust dolç i el seu efecte d’ajuda”, hi ha alguns efectes secundaris que normalment no tenim en compte”. Per això, per a aquesta investigació han dut a terme diversos experiments prenent com a animal de laboratori la coneguda com a mosca del vinagre o de la fruita (Drosophila melanogaster) i exposant-la i analitzant la seva reacció davant de dues de les marques de begudes energètiques més conegudes ia les quals ens referirem com a Beguda 1 i Beguda 2.
El projecte educatiu i científic s’ha centrat en quatre objectius: observar la quantitat de sucre a les dues marques; analitzar lactivitat de les mosques després dingerir aquestes begudes; avaluar la preferència alimentària daquests insectes; i comparar el metabolisme de les mosques que han ingerit begudes energètiques amb aquelles què no. Per fer-ho, l’alumnat va fer créixer tres grups de mosques: un amb un mitjà de cultiu control, un altre exposat a la Beguda 1 i un altre a la Beguda 2. Per tractar cadascun dels objectius s’han fet quatre experiments. En el primer, les dues marques de begudes energètiques van ser sotmeses a la prova de Benedict, que identifica els sucres reductors presents, com ara la glucosa.
Així, la Beguda 1 va adquirir una tonalitat verda, “la qual cosa indica que té una baixa quantitat de sucres reductors”, mentre que la Beguda 2 es tornava groga, cosa que significa “que té una quantitat mitjana de glúcids reductors”. /100 ml). “Això suggereix que la Beguda 2 podria informar de menys sucre del que realment té o que la proporció de sacarosa de les dues begudes no es detecta a la prova de Benedict, la qual cosa podria indicar que la Beguda 1 té més sacarosa que la Beguda 2”. La conclusió és que n’hi ha discrepàncies entre l’etiquetatge del sucre i les possibles diferències en la seua composició.
En el segon experiment, les mosques han estat dividides en els tres grups comentats anteriorment, per observar-ne el comportament. Segons el projecte, les mosques que van consumir la Beguda 1 “van mostrar una hiperactivitat més evident” que les que van consumir la Beguda 2. “Això pot ser degut a la quantitat d’estimulants presents a cada beguda, ja que la 1 conté set estimulants, mentre que la 2 només en té quatre”.
Tot i això, l’estudi va comprovar que els insectes prefereixen alimentar-se pel mitjà de sucre i aigua, per sobre de les dues begudes energètiques. “Això podria indicar que tot i tenir més sucre, les begudes energètiques contenen substàncies que repel·leixen a les mosques” i suggereix que això podria indicar “possibles additius nocius que requereixen una anàlisi més gran”.
Finalment, els quatre alumnes de l’IES L’Estació van analitzar la glucosa a l’hemolinfa i van mesurar l’abdomen dels animals de laboratori. Els resultats indiquen que les mosques que van consumir la Beguda 2 “presentaven una mitjana abdominal lleugerament més àmplia que les que van ser alimentades pel medi normal, indicant una alteració metabòlica i una acumulació de greix a causa de l’augment de sucre, semblant al que passa en humans durant la lipogènesi”. A més, respecte a l’anàlisi de la glucosa a l’hemolinfa, aquest va mostrar “un augment del 200% a la glucosa a la sang, confirmant que les mosques havien consumit les begudes energètiques”.