Ximo Segura porta 9 anys jubilat. Va treballar com a comercial i va estar al front de la llibreria El Quijote, que va arribar a ser emblemàtica durant més d’una dècada. Ara, cada 15 dies, com a portaveu de la Coordinadora de Pensionistes de la Vall d’Albaida, continua fent una reivindicació per les pensions dignes, no sols per als actuals jubilats sino pensant en les generacions que venen, perquè puguen beneficiar-se d’un sistema públic enfortit i consolidat.
Com va sorgir la Coordinadora de Pensionistes a Ontinyent?
“Després de jubilar-me, mantenia la meua activitat social a Unimajors i a l’EPA de Sant Carles. L’espoleta del moviment va ser la famosa carta del govern de Mariano Rajoy en què comunicava que ens pujaven les pensions un 0,25%, és a dir, cèntims. Era més la despesa que implicava enviar les cartes que l’increment que anunciava. Era una burla. Comencem a mobilitzar-nos d’una manera molt espontània. Després de diverses reunions, vam organitzar una manifestació que va resultar una iniciativa sana, distesa, amb reivindicacions en alguna pancarta. Aquest va ser l’origen”.
Després li van donar forma i van crear l’entitat.
“Sobretot perquè hi havia d’haver algú al darrere per poder manifestar-nos o convocar les concentracions. A l’Ajuntament ens van dir que no tindríem cap subvenció, cosa que no demanàvem, només ens interessava tenir personalitat jurídica. Durant les primeres concentracions a la Plaça de la Concepció, apareixia abans la Policia que nosaltres. Sempre ens demanaven els papers, fins que es van acostumar a la nostra presència cada 15 dies”.
I ara segueixen, cada 15 dies.
“Excepte a la pandèmia, des del 2019 repetim les concentracions a la Plaça de la Concepció. Primer eren setmanals, després vam passar cada dues setmanes. Hem suportat fred, pluja, però sempre hem tingut una mitjana de 60 o 70 persones que hi han assistit”.
Té sentit continuar reclamant?
“La nostra demanda continua sent la mateixa: pensions dignes. Ens enfrontem a un sistema molt poderós, el del gran capital, que tracta per tots els mitjans d’enfortir un sistema privat i que, sovint, ataca el sistema públic de pensions del nostre país, ho qüestiona, crea incerteses sobre el seu futur, tot això per atraure la gent cap als seus plans de pensions privats.
L’alternativa és tindre un sistema de públic fort i consolidat per llei. Les pensions no es poden vore com una despesa a Espanya sinó com una inversió. Han d’estar incloses als pressupostos generals de l’estat”.
Què significa que les pensions siguin vistes com a inversió i no com a despesa?
“És fàcil fer el càlcul. A Ontinyent, les pensions mouen milions d’euros l’any. Què passaria sense aquests diners? Perquè els diners de les pensions s’inverteixen, majoritàriament, a la nostra ciutat en el consum bàsic: menjar, vestir-se, serveis, ajuts a la pròpia família, és a dir, són uns diners per poder viure. Per això és fonamental mantenir i enfortir el sistema públic de pensions perquè és un dels motors de l’economia. Només cal recordar el que va passar durant la pandèmia, què passa quan vivim una crisi ja que moltes economies familiars, sobretot les de les noves generacions, tenen el suport i el suport dels pares ja jubilats i, sense ells, seria molt complicat”.
Ha estat efectiva la Coordinadora en aquests cinc anys de trajectòria a Ontinyent?
Durant aquests anys hem cursat 600 reclamacions a Ontinyent per sol·licitar l’increment de les pensions per paternitat. Es tracta d’una disposició legal que va ser aprovada el 2015 i va entrar en vigor el 2016, segons la qual els homes tenen dret a cobrar un percentatge segons el nombre de fills, més els endarreriments. 600 jubilats se n’han beneficiat, i això ha suposat un total de 300.000 euros. Aquí cal destacar la feina d’assessorament i gestió que han desenvolupat Rafa Muñoz i Enri Valls”.
No hi ha molta proporció entre la quantitat de beneficiats i l’assistència a les concentracions.
“Doncs lamentablement és així. En alguns moments sí que hem aconseguit tindre un poder de convocatòria més gran però no es correspon amb la realitat, amb la gran quantitat de pensionistes que existeix a la ciutat i, sobretot, amb aquells que es poden beneficiar en el futur, perquè realment són els principals afectats”.
A la gent jove li queda massa distant aquest tipus de reclamacions?
“I, tot i això, nosaltres estem lluitant i rascant per ells. És clar que aportar més diners a través de les cotitzacions, ara mateix, els pot suposar un inconvenient, però cal pensar en el futur. Si s’ha aconseguit, aquests darrers anys, un increment del 8,3%, d’una millora per a les pensions de viduïtat i altres avenços ha estat per les mobilitzacions que s’han mantingut a tot Espanya”.
Quin és el futur de la Coordinadora de Pensionistes?
“Seguir defensant el sistema públic de pensions perquè no ho minimitzin. Per això el moviment ha de ser continu. No es pot aturar. Fa falta força i ganes. I gent nova que arribe i s’hi incorpore i mantinga la reivindicació”.