Molts són els factors que posen en perill el Meló d’Or, però sobre tots ells, enguany hi ha una amenaça que s’imposa sobre aquest fruit: l’extrema sequera que pateixen els camps ontinyentins.
“Hi ha una sequera forta i en el camp s’adverteix el nomenat canvi climàtic, de manera que l’agricultura, que depén del calendari, no està funcionant, perquè els temps no són els d’abans, són molt variables”, explica l’agricultor ontinyentí, Rafael Francés. Aquest veterà de la producció del Meló d’Or en la ciutat és un dels pocs que està conreant aquest fruit en 2024: “Que jo sàpiga som dos llauradors els que hem plantat Meló d’Or, però en una xicoteta superfície, en comparació a altres anys. La sequera fa que siga una temporada roïna per a aquest meló de secà, jo m’he arriscat encara que siga per tindre la llavor”.
CONREU ARTESANAL
Les noves fornades de joves que han anat arribant al camp en els últims anys, a poc a poc veuen les dificultats de tirar endavant el Meló d’Or en els seus terrenys. És el cas de Joan Ferrero, que enguany ha decidit deixar descansar el terreny que habitualment prepara per a aquest menester. “La terra no té saó, perquè quan plou ho fa torrencialment i no passa baix terra. Fins i tot les oliveres estan secant-se. L’any passat la campanya de meló em va anar fatal, perquè vaig sembrar massa tard i em van pillar les pluges de setembre amb el meló maurat, per aquest motiu vaig haver de tirar més de la meitat de la collita. Així que he pensat en deixar en guaret el terreny i, encara que m’havien cedit altres camps, tenien una altra amenaça, els conills… Per tot això, he decidit no plantar enguany”.
No són els únics animals que troben molt atractiu el meló groc per a la seua dieta: els porcs senglars també amenacen cada any les collites de Meló d’Or. Un exemple el va viure en primera persona el mateix Rafael Francés l’estiu passat: els porcs senglars van fer malbé prop de 4.000 quilos del meló, el que li va fer perdre prop de 8.000 euros. L’agricultor incideix en el fet que el porc senglar “no té cap enemic natural. Ells no tenen depredador, però es mengen altres espècies, com les perdius, i ara, a més, els nostres camps”.
Altres productors van decidir en el seu dia substituir la plantació de melons per altres fruits més resistents i d’una major rendibilitat, com la carabassa, segons explica l’agricultora ontinyentina, Isabel Pla. “El meló groc és un conreu molt delicat, des de gener has de preparar el bancal amb fem, després plantes en maig, necessites les pluges de primavera, que no sempre es produeixen. En acabant, li afecten les rosades, en agost pot apedregar i pot agafar fongs i eixir tacat, menjar-se’ls els conills… és molt arriscat conrearlo. Per tant, vam optar per no plantar-ne i dedicar-se a altres fruits més resistents, com la carabassa”.
Molts són els factors que intervenen per tal que el Meló d’Or acabe en les taules de casa, en unes condicions òptimes de qualitat que determina la marca. Ontinyent ha posat molts esforços per a impulsar i protegir un producte autòcton, que destaca per una producció artesanal i de secà, però les circumstàncies actuals fan cada vegada més difícil, que siga atractiu i rendible per a l’agricultor apostar per aquest fruit dolç i carnós, que tantes generacions precedents han possibilitat que la llavor arribe fins als nostres dies.