En parlar de despoblament i més concretament de l’Espanya buidada, el primer que ens ve a la ment és la zona de Terol-Guadalajara-Sòria, però l’especialista en Geografia i Història, Daniel Alfonso, apunta que “dissortadament, aquesta expressió també s’aproxima a la realitat de les nostres terres”. Per tant, la demografia de la Vall d’Albaida està determinada per una constant pèrdua de població “fruit del progressiu envelliment, per la baixa natalitat i per l’emigració, especialment la que duen a terme les persones més formades en l’anomenada fugida de cervells, així que perdem habitants joves, talent i rendes més elevades”. La xifra és reveladora: el cens ha caigut en 5.952 persones.
Un progressiu envelliment i pèrdua de població
El professor Daniel Alfonso ha estudiat la quantitat de població dels 34 municipis de la comarca de la Vall d’Albaida en tres moments diferents. El primer punt temporal de referència és l’any 2000: a començaments del segle XXI la radiografia del padró deixa palés que es tractava d’un moment de “creixement demogràfic a les localitats més dinàmiques, les quals oferien llocs de treball en sectors com l’agricultura, la indústria i els serveis amb escàs valor afegit”. Unes xifres positives que anaven acompanyades per l’arribada d’immigrants internacionals en aquella època de la bambolla immobiliària. Mentre que en aquells mateixos anys i en sentit contrari, “els pobles més rurals amb una economia basada en el sector primari i els ingressos per jubilacions ja sofrien una constant davallada d’empadronats”, continua. Una dècada més tard, l’any 2010, les dades manifesten “el creixement de l’època de vaques grosses”, tot i que ja s’havia iniciat la forta crisi econòmica i social del període 2008-2016, “la qual per a moltes famílies i empreses s’ha allargat fins a l’actual arribada de la pandèmia de forma que han enllaçat les dues crisis”, explica el geògraf i historiador.
Si la comparativa l’apliquem a les xifres de població dels últims deu anys, es posa de manifest “un panorama d’extrema preocupació, atés que dels 34 municipis de la comarca el 88% ha perdut habitants. Només n’han guanyat 4 d’ells, els quals no són els més grans i industrialitzats com podríem pensar sinó que són d’escasses dimensions i atenen a causes ben diferents entre si”.
Alfonso destaca els casos de Benissoda (+54) possiblement per oferir habitatges més econòmics que la veïna Albaida; Carrícola (+6), que ha fet una aposta per la biodiversitat i un mode de vida neorural. Guadasséquies (+16), segurament causada per l’ampliació del seu polígon industrial i la Pobla del Duc (+1), a causa de l’arribada abundant d’immigrants que han contrarestat la pèrdua de població nativa.
Ontinyent perd més de 2.000 habitants en una dècada
Com apunta l’especialista d’Otos, en el cas d’Ontinyent la baixada de la població en l’última dècada és significativa: passa de tindre registrats en el padró 37.935 habitants, als 35.761 amb els que acaba l’any 2020, una pèrdua de 2.174 censats. Si la perspectiva la tirem dues dècades enrere, el cens se situava en 31.926 ontinyentins, molt per davall de la xifra actual. Així que tot i perdre població, el cas d’Ontinyent manté uns nivells superiors als de fa vint anys, perquè “la immigració que va arribar es va quedar en part fent una societat mixta culturalment”.
El futur: es consolidarà la tendència a la baixa
Les perspectives de futur no són massa positives i el geògraf avança que “amb tota probabilitat, els futurs censos consolidaran la tendència negativa”. Entre els motius que porten a l’especialista a emetre aquesta afirmació és que, a les tres causes més comunes de mortalitat als països desenvolupats: càncer, conducció i cardiovasculars, caldrà sumar la Covid-19 (s’han comptabilitzat 55 morts a la comarca fins al 22 de gener, segons les dades oficials de Conselleria) i els seus efectes directes i indirectes com ara el menor diagnòstic d’altres dolències o el tancament d’empreses amb la conseqüent precarització social i econòmica. Ja que, sense ofertes de treball destacades a la comarca, s’incrementarà l’emigració de població aturada cap a altres zones més dinàmiques”.
7 naixements i 9,8 morts per 1.000 habitants
L’any 2018 a la Vall d’Albaida van nàixer set persones per cada mil habitants, mentre que en van morir 9,8, informa Daniel Alfonso. Però, en realitat, “la xifra oculta que hi va haver una gran diferència entre poblacions més joves com Ontinyent o l’Olleria enfront d’altres molt envellides com és el cas de Sant Pere d’Albaida”.
Quant a la fecunditat, cada dona en edat fèrtil va tindre una mitjana d’1,21 fills. A més s’ha anat retardant progressivament l’edat de tindre el primer fill fins als 32,4 anys a causa dels canvis experimentats per la nostra societat. Finalment, observem com l’esperança de vida és elevada però amb contrastos entre sexes: 79,7 anys per als homes i 85 per a les dones de mitjana. Un sector de població, que no té garantides a mitjà termini qüestions bàsiques com són el sistema de pensions o atendre la seua dependència.