Fa poc més de mig any, el ple de l’Ajuntament d’Ontinyent va aprovar el reglament d’ús per a la posada en marxa de dos habitatges municipals destinats a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills o filles. Ara, podem saber, que a la fi de 2022, aquests habitatges van ser ocupats per dues dones.
L’accés a aquests habitatges es pot fer per sol·licitud directa a l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent o per la derivació de l’Oficina de Víctimes de Delicte d’Ontinyent, els centres d’emergència sanitària o les forces de seguretat de l’Estat. Concretament, una d’aquestes dones va ser derivada a través de la mateixa Policia, mentre que l’altra ho va ser a través de Serveis Socials.
Aquests domicilis han sigut concebuts com una resposta temporal davant situacions d’urgència. Així, la idea inicial era que un d’aquests habitatges estiguera destinat a casos de dones que es troben en perill, amb una estada màxima de 15 dies; mentre que el segon habitatge contemplava una estada més llarga, de fins a 6 mesos, prorrogable a un any, si així s’estima necessari.
En aquests casos concrets, una de les usuàries va entrar en situació d’emergència, allargant la seua estada fins als 6 mesos. L’altra víctima de violència de gènere té prorrogada la seua estada fins a 12 mesos. Tal com expliquen des de la regidoria d’Igualtat aquest període de temps s’ha marcat perquè “la comissió de valoració ho ha considerat necessari. Tenen menors a càrrec seu i necessiten un temps per a recuperar-se, elles i els seus fills i filles”.
Totes les dones que passen per aquest recurs municipal, reben, a més, “una atenció integral, en la qual es promociona la seua autonomia personal, facilitant-li els mitjans per a ajudar-les a refer la seua vida i tornar a les condicions de normalitat”.
SEGURETAT
Durant l’avaluació d’aquest recurs, des de l’ajuntament, expliquen que “totes les persones usuàries van coincidir, sobretot els menors, en la tranquil·litat i la seguretat amb la qual vivien”. I és que insisteixen “la recuperació de la violència patida i les seues seqüeles (estrés posttraumàtic, ansietat, depressió, etc.) no és possible si les persones no tenen les necessitats vitals mínimes cobertes. Disposar d’un espai segur i alternatiu on poder treballar estratègies que permeten la recuperació de l’impacte provocat per la violència és clau per a les dones víctimes”.