fbpx

L’Ontinyent d’abans i ara: Com han canviat els nostres punts de socialització?

Una ciutat sense joves perd vitalitat. Els joves atreuen, generen creativitat i incentiva el desenvolupament cultural, però davant aquestes premisses, És Ontinyent una ciutat pensada urbanísticament per a adolescents i xiquets? Si traslladem aquest debat al carrer les opinions són molt diferents; no obstant això, sí que hi ha un punt comú entre totes elles i és que hi ha un cert segment de població, principalment els adolescents —l’Organització Mundial de la Salut comprén el període de creixement entre 10 i 19 anys — que no conten d’espais més específics.

“Els parcs que han renovat últimament estan molt bé, perquè s’han fet ara les pistes xicotetes de bàsquet, futbol… Però per a la gent jove existeixen pocs espais, potser jo faria alguna zona d’esport, més en el centre perquè la gent no haja de desplaçar-se”, comenta Inma Soler, una de les veïnes. “A l’aire lliure sí que hi ha parcs, però quan parlem d’espais tancats no hi ha molts, perquè si plou no saps on anar amb els xiquets. Falten més espais d’oci per als xiquets i també per als adolescents, perquè es puguen entretenir de qualsevol manera”, exposa Marta Crespo. “Parcs hi ha bastants, però jo que tinc una filla de 21 anys, crec que tenen [els adolescents] un problema perquè hi ha molt pocs espais”, indicava una altra de les veïnes.

Els temps canvien i els punts i espais de socialització també, si ens traslladem a l’Ontinyent de la dècada dels quaranta, el binomi naturalesa i joves era una constant, aquelles generacions passaven gran part del seu temps prop de paratges naturals com el riu Clariano i el Pou Clar. “Els diumenges anàvem a jugar a escampilla a la zona de les Aigües”, conta Antonio Vilaplana. “Passejàvem pel carrer Major, des de l’Ajuntament fins a la Glorieta. Després també anàvem a jugar al riu, al pou Canyís, al pou Moro, aquesta era la distracció d’abans”, assenyala Ramón Gandia. En aquesta mateixa línia està un altre dels veïns nascut en aquells anys, Ramón Peralta, que així ho recorda: “Passàvem molt de temps en el Pou Clar, el Pou l’Olleta, en tots els tolls que hi havia”.

Així mateix, disposar d’espais públics i inclusius segons les necessitats dels joves, és determinant perquè ells i elles puguen involucrar-se en activitats relacionades en els seus interessos, participar en els processos de la presa de decisions i expressar-se lliurement. Qui treballa en aquesta dinàmica és el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent, Gonzalo Borredà, tècnic de l’organisme, coincideix amb la línia general expressada pels veïns entorn de la manca d’espais dirigits a adolescents: “Específicament es detecta una manca entorn de necessitats d’espais, en aquest pla (Pla Jove) ja es reivindicava aquesta necessitat de fer millores en aquest espai (espai jove) perquè és un edifici antic que necessita unes determinades millores, però a banda d’això fer-ho més plural i que arribe a molta més gent, en el pla es reconeix que fins a un 70-80% de la població jove no coneix aquest espai”.

L’oficina del Consell Local de la Joventut compta amb servei d’assessorament gratuït d’estudis, legal, psicosexual i juvenil, disponible de dilluns a divendres, al carrer Joan XXIII, baix 10. “Al final el que volem és acostar a la gent els recursos amb els quals comptem i depenent del que busquen els orientem”, compte Borredà. A més, en aquest mateix espai compta amb una sala de jocs com a billar, futbolí, tenis taula, entre altres, així com biblioteques i sales d’estudis de dimarts a dissabte amb diferents horaris.

Un altre dels llocs per on han passat generacions senceres d’ontinyentins, és el moviment Júnior, que continua sent un pol d’atracció per als joves en matèria d’oci i entreteniment, Manolo Martínez, coordinador del centre dels Júniors de Sant Josep, que compta amb 49 anys d’antiguitat, explica la transcendència que ha tingut el moviment a la ciutat: “La importància de totes activitats és que al final es crea un vincle i una unió entre tots els xiquets de la mateixa edat que no es crearia en un altre lloc, és a dir, en veure’s tots els adolescents en els Júniors, anar de campament, i passar moltes hores ací es crea una relació molt positiva”, conclou Martínez.