L’ontinyentina Lucía Fernández impulsa l’Associació de Juristes de la Comunitat Valenciana

L’ontinyentina Lucía Fernández Beneyto, ostenta el càrrec de Directora d’Operacions i Legalitat en l’Associació de Joves Juristes, de la qual forma part. Un dels motius pels quals s’ha constituït aquesta entitat és perquè “volem generar en les noves generacions de juristes la vocació i l’amor per la professió que només pots obtenir si has tingut l’oportunitat de viure-la abans”, afirma.

Ara un dels seus reptes és constituir l’Associació Joves Juristes a la Comunitat Valenciana. La seua intenció és celebrar el campus ‘Law Practice School’ a la capital del Túria el pròxim any. L’ontinyentina que ha estudiat Dret perquè “sempre he tingut una vocació clara per qüestionar la societat que em rodeja i molt especialment en defensar allò que considere el més just, a més impulsada per un gran docent de l’IES Jaume I”, ara treballa perquè els joves que s’obrin pas en l’Advocacia ho facen amb coneixement de causa. No descarta compatibilitzar la seua professió amb la docència o l’activisme social, “que és el que em va aproximar al Dret en un primer moment”, conclou.

Graduada en Dret, ara per ara, està cursant el Màster d’accés a l’Advocacia. Les aspiracions de Lucía per la professió la van portar a ser alumna d’un campus organitzat per l’Associació de Joves Juristes  i, a partir d’aquell moment, va començar a involucrar-se amb el col·lectiu. “La meua experiència com alumna de la “Law Practice School”, el projecte principal de l’Associació Joves Juristes, va ser totalment positiva i va suposar per a mi, una altíssima dosi de motivació: ¡Per primera vegada no se’m tractava com una alumna, un ésser ignorant i infantilitzat esperant que, des de la càtedra, li revelaren els grans secrets del Dret que no coneixia, sinó com a la futura gran professional que, amb esforç, podria arribar a ser!”, explica aquesta ontinyentina.

Amb aquesta experiència, Lucía va trobar una nova motivació: “Dret és una carrera que pot arribar a ser monòtona, estudies sense saber molt bé quina és la utilitat de tantes hores asseguda en una cadira”.