Ontinyent és una ciutat de casetes. La bonança econòmica viscuda a la ciutat als anys 90 va provocar la construcció de casetes per tot arreu del disseminat. Però van aplegar les limitacions urbanístiques i, un poc més tard, la crisi econòmica. Un punt d’inflexió que aplega fins al dia de hui.
Segons apunten els professionals del sector immobiliari de la ciutat, existeix una borsa de venda d’immobles en el disseminat, que ronda les 400 ofertes. Entre els venedors, persones majors que volen fixar la seua residència en la ciutat per motius econòmics i personals. Com apunta Amalia Micó, de la Immobiliària l’Altet, “persones majors que venen les seues casetes hi ha hagut sempre”.
Potser el canvi radique que aquest col·lectiu ha repuntat a l’alça. Un motiu que Carlos Albiñana, d’Immobiliària Carbonell atribueix al moment econòmic: “Abans els fills o algun familiar s’oferia per a comprar la caseta, però aquesta situació ara no és tan comuna”. Des del punt de vista del valor dels habitatges, la crisi ha fet posar els peus sobre la terra. Salva Palau de Kapitalia, apunta que la venda en la major part dels casos s’està fent molt per sota del valor de què va costar. Hi ha casos concrets d’immobles que van costar prop de 500.000 euros, que ara s’estan venent per 240.000.
Els professionals del sector a Ontinyent coincideixen que el preu de venda dels xalets es troba a un nivell baix, en relació al seu cost. Un dels problemes que es pot trobar és, com apunta Salva Palau de Kapitalia, “és que a excepció de les casetes que estiguen situades en sòl urbà, els clients tenen problemes per a aconseguir que els bancs els concedisquen una hipoteca per a un habitatge en què es denomina rústic”.
I pel que fa als terminis de venda, aquell propietari que està disposat a negociar pot tenir la seua caseta venuda en un termini que va dels 6 mesos a l’any, afig Palau.