Cal fer una altra pregunta. I contestar-la, ràpidament. Ha merescut perdre? La resposta és contundent: no. Potser ha merescut alguna cosa més, sobretot atenent a la bona reacció de la segona part. Però no ha estat suficient.
L’Ontinyent ha perdut aquest matí a Ibi en la seua estrena lliguera de la temporada 24/25 a Tercera Divisió per 1-0. Derrota per la mínima que deixa coents, sobretot, als aficionats que s’han desplaçat i que eren prou a la graderia del camp. Però és impossible guanyar quan es malbaraten tantes oportunitats. Almenys sis claríssimes per haver aconseguit perforar la porteria contrària.
Com han eixit els nostres?
Ben posats al camp. Amb intencions en el primer quart. Amb ganes de fer-se amb el comandament. Convençuts que avançar-se en el marcador era equivalent a crear molts dubtes en un equip, el Rayo Ibense, que tot just porta només dos setmanes de pretemporada i que esperava militar en una categoria inferior. Els d’Ibi van baixar la temporada passada però el descens federatiu del Gandia els ha amnistiat.
On s’ha girat tot?
Amb la primera errada defensiva. Ens han agafat per sorpresa. No hem sabut recular i tancar i protegir a Cristian que havia salvat en primera instància el remat contrari però no ha pogut fer res amb el rebuig que també ha anat a parar a un davanter roget. Ens ha faltat contundència defensiva en aquesta acció. I ho hem pagat molt car. Ja ho diu el míster, en aquesta categoria les errades es castiguen molt durament.
Hem tingut oportunitats?
Sí. Moltes. Tantes com sis claríssimes. A la primera part funcionava la banda dreta amb Chimo Reig (el millor del partit) i Steven fabricant centrades que no remataven ni Cambreta ni Miguel Richart. Algunes han estat clamoroses. Els balons centrats eren bombonets que els nostres davanters no han pogut tastar. Anaven al lloc correcte i havien superat tots els obstacles. Només necessitaven algú que connectara. Però no ha passat.
I a la segona part, ara sí, l’Ontinyent ha eixit molt més seriós, molt més abocat a l’atac, molt més compromés cap avant. Chimo Reig, des de fora l’àrea, ha provat de sorprendre. Cambreta, que almenys ha demostrat pundonor i brega durant tot el partit, ha serpentejat dins l’àrea per acabar llançant massa fluix. Casti, que ha eixit després d’una pretemporada quasi en blanc, l’ha tingut també, marejant els defenses i ajustant al pal a pocs metres d’un porter que li ha tret una mà prodigiosa. Rafeta, en un lliure directe, ha buscat l’escaire i tampoc l’ha trobat.
Sense Víctor Revert ni Javi Llario ni l’uruguaià Iván Garcia, l’Ontinyent ha eixit amb tot el que li quedava. Fins i tot el juvenil Boby ha tingut uns minuts on ha exhibit qualitat tècnica i gens de por. Però tot això no ha estat suficient. Molt menys en un camp xicotet on, per exemple a Pablo Francés, li han fatat metres per acabar de desbordar el seu defensor. Tot això no ens ha arribat ni per assolir l’empat i hem caigut en la primera jornada.
Açò acaba de començar i tampoc cal esgarrar-se la samarreta. Tenim qualitat. Hem dut el pes del partit. N’hi ha actitud de brega en molts dels nostres. Però encara hem d’ajustar algunes coses. I esperar que els reforços, quasi inèdits, es posen a punt i confirmen el per què dels seus fitxatges. No tenim marge per a les proves perquè la setmana que ve obrim la funció al Clariano i arriba La Nucia, un dels pollastres de la categoria, que a més vindrà tocat de vara perquè ahir va perdre també a l’estrena, a sa casa contra el filial del Llevant.