Petra i Santa Àgueda, les primeres joies del que serà el Museu Campaner d’Ontinyent

El Museu Campaner ja compta amb les que seran les primeres joies de la col·lecció: Petra i Santa Àgueda. L’Ajuntament d’Ontinyent finalitzava ahir, dimecres 15, els treballs de col·locació al criptopòrtic del Palau de la Vila de les dues campanes, retirades anys enrere a causa de fisures en l’estructura. Els treballs han estat executats per l’empresa Electro Recamp i pel departament municipal d’Obres, baix la coordinació del regidor Manuel Cuesta, amb la supervisió de la regidoria de Cultura i la participació de la Colla de Campaners d’Ontinyent. Amb aquests tresors patrimonials que sumen valor a la ciutat, es respon a una demanda històrica d’aquesta colla. Així, aquests dos bronzes antics, els primers a constituir l’embrió del Museu Campaner, veuran la llum després d’estar guardats en el magatzem d’obres de la ciutat.

“Es tracta de dues peces amb valor històric que estaven pendents de tenir una ubicació definitiva, que hem pensat que pot ser molt adient al Palau, on tenim prevista la creació d’un museu campaner més complet, on la col·locació d’estes campanes és un primer pas. La Petra es pot veure des de l’exterior, al pas pel pont de Santa Maria”, explica Àlex Borrell, regidor de Cultura. El fet de tenir aquesta campana, junt amb la de Santa Àgueda, suposa un reclam per a visitar el Palau de la Vila, afig Borrell.

Dues campanes amb un mateix destí

Petra pesa 1.489 quilos i data del 1881. El seu nom oficial és la campana de Jesús, Santa Maria. Els desperfectes que presentava l’any 2009 eren de difícil reparació, per la qual cosa s’ha decidit que es mantindrà com a peça de museu. En el campanar de Santa Maria va ser substituïda per un nou bronze. Va estar un temps exposada a la Casa de Cultura, Palau dels Barons de Santa Bàrbara, fins que finalment es va recloure en el magatzem municipal. Quant a la campana Santa Àgueda, coneguda popularment com Combregars, pesa 465 kg i data del 1941, però des de la Colla de Campaners, pensen que és anterior per les seues característiques i morfologia. Pertanyia al conjunt de bronzes de Santa Maria. El seu destí és el mateix que el de Petra, donat que va ser retirada per a convertir-se en peça de museu per tal que es puga admirar.

D’altra banda, el criptopòrtic, datat entre els segles XVI i XVII, és un annex a l’edifici central del Palau de la Vila, que correspon a la part subterrània i que té una superfície aproximada de 170 m². Es va condicionar en 2012, adequant-lo i dotant-lo d’estabilitat estructural amb la instal·lació de vidrieres amb vista al riu Clariano. Es va recuperar amb la intenció de situar un espai museístic, el dels Gegants i Cabets, que finalment es va situar en la planta principal del Palau.