Santi Sais publica ‘Una història de càncer’, un missatge d’esperança cap a la malaltia

Recorda Santi Sais el dia fatídic en el qual li van comunicar que el diagnòstic era el d’un tumor cancerós en el ronyó. Recorda aquell trajecte des de l’Hospital de la Fe fins a Ontinyent. Recorda la cascada de preguntes: per què a mi? Què he fet malament? Per què no a uns altres? I recorda que aquell duel li va durar els quilòmetres que condueixen entre València i… més o menys, Alberic.

Perquè a partir d’aquest moment va decidir fer un clic interior i assumir que “podia empoderar-me, que tenia recursos, que havia d’adoptar una actitud sobre el que volia que fora la malaltia i com havia de condicionar la meua vida”.

Química positiva

Deu anys després d’aquell punt d’inflexió en la seua vida, Santi Sais recorre la seua història de càncer. Ho fa en un llibre que té com a destinataris “els qui no es creuen herois ni heroïnes”. Santi Sais ha realitzat aquest exercici de catarsi posant negre sobre blanc la seua experiència amb el càncer al llarg d’una dècada. “Crec que els malalts de càncer tenim un poder. Podem actuar de manera activa, sentir-nos menys víctimes, desenvolupar una química positiva”.

Al llarg de més de 400 pàgines, Santi Sais narra les seues vivències i incideix en un camí personal. Perquè ell es va plantejar, com a punt de partida, que complia amb tots els requisits de vida saludable que marquen els codis europeus contra el càncer. “No obstant això, em vaig adonar que havia d’haver-hi alguna cosa més. Hi ha alguna cosa en la nostra relació amb el món. Vaig deixar de mirar de costat la meua vida i aprofundeix en ella. Vaig començar a formular-me preguntes.

I hui, honestament, crec que si estic viu és perquè m’he qüestionat tantes coses. Hi ha una relació directa entre la malaltia i la nostra higiene emocional i mental”, sosté. Promotor d’Ànima des dels seus moments fundacionals, Santi Sais compendia algunes de les vivències que durant aquest itinerari ha compartit amb usuaris i familiars de l’associació del càncer d’Ontinyent. “Hi ha un treball d’acompanyament que no és cap teràpia sinó, simplement, estar, escoltar, compartir temps i transmetre l’estima cap a l’altre”, exposa.

Per què

Com sorgeix aquesta obra? Per què? L’autor reconeix que hi ha un moment en el qual comparteix el manuscrit amb un amic i el feedback que rep és que “va veure en el mateix un missatge d’esperança i canvi”. Des d’aquest moment el manuscrit va anar creixent fins a convertir-se en un producte editorial que es presenta el divendres 6 de maig a les 19.30 hores en el Centre Cultural Caixa Ontinyent. “Em senc canal de transmissió. Tinc un missatge humil i honest. Si pot ser útil als altres, si serveix per a donar esperança o fer menys traumàtica l’experiència del càncer, aquesta és la meua missió, sense buscar reconeixements”.