La Festa de la Puríssima torna als carrers d’Ontinyent. Aquesta vesprada a partir de les 17:30 hores tindrà lloc una processó cívica-religiosa pel recorregut habitual, encapçalada pels balls processionals: Cabets, Gegants, Arquets, Veta, Cavallets, Pastorets, Moma, Tartuga i Àguila.
Unes danses ancestrals que amb el pas del temps anaren desapareixent, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guarda memòria dels Cabets i Gegants. No obstant això, amb la memòria i voluntat dels ontinyentins els balls es van tornar a introduir amb el pas dels anys a la vida del poble.
Els balls
Ball dels Cavallets: representen la lluita entre els soldats de les antigues milícies efectives forals d’Ontinyent contra els pirates Barbarescos que assaltaven les costes de la Marina.
Ball de la Veta: segueix el sistema de balls de magranes i carxofes valencianes. Dalt del pal hi ha una bola de clavells que representa la senyera quadribarrada pròpia de la Vila Reial.
Ball dels Arquets: participen xiquets i xiquetes, vestits amb unes belles robes blanques i blaves. La dansa s’interpreta com les anteriors, amb tabal i dolçaina.
Ball de Gegants i Cabets: són els més significatius de la ciutat. L’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent és l’encarregada de fer-los dansar al carrer. Les figures son municipals i van ser refetes i actualitzades el 1992, encara que la tradició prové del segle XVII.
Ball dels Pastorets: aquest va ser reincorporat a les processons actuals a les festes de la Puríssima del 2012, encara que va ser estrenar a les festes del Camí dels Carros l’any 2007.
Moma: la Virtut, una estilitzada dama valenciana del segle XVIII vestida de blanc, lluita contra els set momos o pecats capitals, representats en la vestimenta per uns animals brodats.
Àguila: inicialment el simbolisme era religiós (representava l’evangelista Sant Joan), però en l’actualitat és important, sobretot, perquè té funcions protocol·làries i representa la mateixa ciutat. A banda de les referències històriques de l’Arxiu Municipal, no existeix cap descripció ni dibuix de com era en l’època inicial. En aquest sentit, la peça va nàixer de la imaginació del mestre Ramon Aumedes. Es va recuperar per a la festivitat del 9 d’octubre de 2015.
Tartuga: va ser l’última en incorporar-se, es tracta d’una figura processional del SXVI recuperada per l’Ajuntament d’Ontinyent i l’Associació de Gegants i Cabets. Va estar a càrrec de l’artista catalana Dolors Sans, amb un disseny basat en un dibuix del segle XVI, que es troba al Museu Nacional de París.