Imagine que una nit, en la matinada, quan estiga dormint tranquil·lament a la seua casa amb els seus, a colp de porta derrocada, foscor il·luminada amb armes proveïdes de làser i crits de “Policia, policia!”, irrompen en el seu domicili desenes d’agents, li tomben al sòl, fan el propi amb la seua dona, li posen una bota al cap per a immobilitzar-la, els lliguen amb brides i ocupen la llar durant hores interminables d’un malson.
Exactament això és el que va ocórrer a casa de Mohamed Abu El Rub, espanyol nascut a Jordània, establit a Ontinyent des de 1996 i amb una trajectòria fins llavors de persona respectable i de referència dins de la comunitat islàmica local el diumenge 7 de febrer de 2016. “Tots els diners del
món no paguen el dolor, el sofriment i el mal infligit en eixe moment sobre la meua família”, conclou ara.
Acusat de pertinença a organització terrorista, finançament de grups gihadistes i de blanqueig de capitals, la Fiscalia demanava penes de 23 anys de presó i multes copioses per aquests presumptes delictes. Però la passada setmana l’Audiència Nacional ha dictaminat a favor d’Abu El Rub, absolent-ho de tots els càrrecs. “No ha existit mai el delicte, no hi ha ni una sola ombra de sospita sobre mi”, ha afirmat Abu El Rub a aquest periòdic.
SENSACIONS
Després de conéixer la fallada absolutòria Abu El Rub no pot evitar sensacions contradictòries. D’una banda la satisfacció perquè queda fora de perill el seu honor i reputació. “És important per a mi i per a tota la meua família”. Per tancar una etapa dolorosa de 14 mesos de presó preventiva i controls setmanals en el Jutjat d’Ontinyent on havia d’acudir a signar. Per recuperar el seu passaport i tornar a ser lliure de viatjar. “No puc viure amb el passat davant dels ulls. El passat queda arrere per a poder seguir avant”.
No obstant això, tampoc pot evitar la sensació d'”haver sigut víctima i boc expiatori. Se’ns va utilitzar davant l’opinió pública per a tapar problemes polítics del govern del PP en aquell moment, presentant-nos com a terroristes”. Abu El Ruf diu haver patit, “però molt més la meua família. En aquesta història la vertadera heroïna ha sigut la meua dona. Sense ella no hauria suportat el temps en la presó”. Queden moltes coses irreparables. El temps en la presó, irrecuperable. El mal en els mitjans. La impossibilitat de viatjar a la seua Jordània natal per a acomiadar-se de la seua mare abans que aquesta morira.
El gran perjudici econòmic, amb els comptes bancaris bloquejats, que va obligar al fet que els seus fills, criats, educats i integrats a Ontinyent no pogueren continuar els seus estudis universitaris. I a aquest llistat cal sumar el rebuig social. “Gent molt pròxima a nosaltres, va tallar tota relació, va deixar de parlar-nos, de tindre contacte… els meus fills van veure els seus estudis interromputs, les seues possibilitats laborals retallades… la meua família ha patit molt”.
FUTUR
Després de passar pels penals de Valdemoro i Córdoba, Abu El Rub va recobrar la llibertat després d’abonar una fiança de 15.000 euros el 16 de març de 2017. Ha hagut d’esperar quatre anys més perquè l’Audiència Nacional, després d’un judici de quasi un mes, haja dictat una sentència en la qual agrana tota sospita sobre la seua persona. A partir d’ara Mohamed Abu El Rub vol reprendre la seua vida. Sap que “tot el treballat, l’aconseguit durant anys pot esfumar-se en un sol dia”. Continuarà la seua labor com a intermediari internacional treballant a cavall entre Ontinyent i Turquia. Assumeix que “la meua manera de pensar ha canviat, tinc menys amics, sóc més selectiu”. I vol, amb aquesta publicació, que el seu honor i el dels seus quede inqüestionable.