Era el 12 de març de 2004. Al sandemà dels atemptats del 11M a Madrid que van acabar amb la vida de prop de 200 persones i més de mil ferits en les diferents explosions dels trens. Espanya estava en estat de xoc. I també Ontinyent. Poques hores després de la masacre, quan encara perdurava la consternació i l’horror pel que havia passat, la ciutat es va llançar al carrer per manifestar-se. Ontinyent contra el terrorisme.
Va ser la manifestació més gran, la més nombrosa en la història de la ciutat. Així ho van acreditar les forces de seguretat presents en la concentració calculant fins a 18.000 persones les que havien pres part en aquella marxa silenciosa que va recórrer l’Avinguda de Daniel Gil i el Carrer Majors. De fet, mentre la capçalera ja havia arribat a les portes de l’Ajuntament, encara estava eixint personal des de la confluència de Francesc Cerdà i Daniel Gil.
La manifestació va concloure amb un manifest que va llegir l’enyorat Lluís Espí, aleshores encara pàrroc de Sant Rafael i Fill Adoptiu de la ciutat d’Ontinyent. Mossén Lluís Espí va fer una crida “a la vida i a la llibertat”. En les seues paraules també es va subratllar que “no es pot defendre cap idea matant persones” i va demanar “una esperança activa per a un futur sense terrorisme, que pugam fer-ho realitat si treballem per la pau i el diàleg”. El manifest va ser llegit en diferents ocasions per a que tots els participants que anaven entrant a la Plaça Major se n’assabentaren del seu contingut.