Passejar pels carrers d’una ciutat pot ser un viatge al passat, una manera de conéixer la història i com vivien els avantpassats, la qual transporte a una altra època, a un altre Ontinyent. Una aventura que, en més d’una ocasió, es veu interrompuda per atacs vandàlics al patrimoni. L’última a patir-los ha sigut la Font dels Violins, el monument en memòria del compositor Josep Melcior Gomis. Una font datada de 1867 i que ha sigut menystinguda en diverses ocasions. Cal recordar que va ser recuperada d’un abocador per Roberto Sais, qui anys després la va cedir a l’ajuntament per a acabar en la seua ubicació definitiva, el carrer del Delme. Una font amb història, víctima d’aquests actes vandàlics. Uns actes que acaben costant diners a tots, donat que la reparació dels danys es paga amb les arques municipals. No cal anar-se molt lluny per a comprovar que no és un cas aïllat. Al juny la Plataforma per la defensa del patrimoni d’Ontinyent ja denunciava que el llavaor de la Vila havia aparegut amb pintades. La passada setmana tornava a denunciar una veïna aquesta situació, ja que fins al moment no s’havia fet desaparéixer. Sembla que estan en procés de neteja.
Art urbà
Els grafitis s’han convertit en una manera d’art, l’urbà. Però no tot és vàlid, no tot és art. No ho és quan es danya el patrimoni cultural de la ciutat. Respectar els carrers i els seus elements és cuidar els records que es tindran d’aquests. Hi ha altres formes i altres espais, i a Ontinyent existeixen diversos exemples d’això. Al parc Mestre Ferrero o en l’Ausiàs March, en la plaça de la Coronació o al Campus d’Ontinyent. Tots aquests espais compten amb murals en els quals diferents artistes han plasmat el seu treball. Esment especial a l’últim d’aquests exemples, el mural amb el qual Dulk li ha donat un valor afegit a la ciutat.