Adrià Revert Ferrero és l’ontinyentí esdevingut nou home del temps en À Punt. Al mes d’agost es va incorporar, via borsa de treball, a la redacció de la tele autonòmica. Mai s’havia posat davant d’una càmera. Ara està a gust i té el privilegi d’haver convertit en professió la seua passió per la meteorologia i els mapes. És l’home de l’oratge als informatius i trau pit d’Ontinyent.
■ Des de quan et ve eixa afició per la meteorologia?
“Des que tinc ús de raó. Un dels primers records, de xicotet, és mirant a Victòria Roselló presentant l’oratge a Canal 9. I, ara, mira per on, som companys de feina. Quan era menut demanava als Reis llibres d’Atles i em fascinava contemplar els seus mapes. Jugava a inventar previsions meteorològiques i les explicava a la meua família. Més tard continuava demanant anemòmetres com a regal… A Espanya no es pot estudiar meteorologia, específicament, així que vaig unir la meua passió pels mapes i els climes i em vaig llicenciar en Geografia. Ara, als 31 anys va sorgir aquesta oportunitat i em vaig plantejar intentar-ho. No sols havia de demostrar que dominava la climatologia i els mapes sinó que, després, havia de saber
explicar-ho davant d’una càmera. Allò al que jugava de xicotet es convertia en una eixida seriosa i professional. Vaig anar superant les proves i en agost em vaig incorporar, primerament als informatius del matí i, ara, als de la nit”.
■ Què representa per a tu la meteorologia?
“És una forma d’entendre el món. Va més enllà d’una predicció perquè inclou la visió sobre el relleu, el paisatge, l’economia d’una zona… encara que hem avançat molt, els pronòstics no són perfectes, sempre n’hi ha un factor sorpresa. Per exemple la nevada a Ontinyent del passat dia 18 de març era impossible predir”.
■ Per què?
“Perquè Ontinyent és molt especial per a la neu. Una de les dificultats més grans que tenim, en general, és prevenir la cota de neu. Pot estar nevant en un poble i plovent al del costat, encara que tinga més altura. Encertar la cota de neu a Ontinyent és una autèntica bogeria. Potser per la seua ubicació, per les característiques del seu relleu. És un fenomen molt interessant. Ontinyent té la cota de neu més baixa de tota la Comunitat Valenciana. A una quota entre 300 i 400 metres d’altitud és, sens dubte, la població valenciana on més neva i això, potser, ve determinat per la peculiaritat de trobar-nos en el vessant nord de Mariola. També potser som la ciutat valenciana amb major diversitat meteorològica, des de nevades fins a temperatures rècord de calor en estiu, passant per grans tempestes, pedra, pluges torrencials…”.
■ Creus que existeix ara una eclosió de l’afició per la meteorologia?
“Als valencians, en general, sempre ens ha interessat la meteorologia. Potser per la nostra vinculació a l’agricultura i perquè tenim fenòmens extrems al llarg d’un mateix any. En el cas d’Ontinyent, a més, la cosa ve de lluny. Tenim l’Observatori Meteorològic del Col·legi La Concepción que acumula
una de les sèries de dades més llargues de la Comunitat Valenciana i, tal volta, d’Espanya, des de finals del segle XIX. A més, fa més d’un segle, Manuel Iranzo va fundar el Servei Meteorològic Regional de la Federació Agrària de Llevant i Ontinyent tenia, aleshores, fins a quatre observatoris, una cosa poc freqüent en aquella època”.
■ I això continua en casos com el teu, ja que a més del teu treball a la televisió autonòmica, eres actualment el president de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET).
“Dels tres presidents que ha tingut l’associació, dos som d’Ontinyent, Jesús Martí i jo mateix. L’entitat té com a objectiu fonamental l’afició i el coneixement així com la divulgació de la meteorologia. L’associació compta a hores d’ara amb més de 470 socis i prop de 500 estacions meteorològiques repartides per tota la geografia valenciana… doncs bé, les arrels de l’associació tenen el seu antecedent en el foro d’Ontimet, som la ciutat amb més socis i estacions i, fins i tot, l’estació meteorològica més consultada és la del Llombo, de Rafael Ferrandis. És més que evident que tenim una afició molt consolidada a Ontinyent per la meteorologia”.
■ Coses del directe. I dels problemes tècnics que poden sorgir en un informatiu. S’han viralitzat les imatges de la ‘mascletà’ de la nit del 19 de març on protagonitzaves una eixida del plató molt còmica?
“Sí, efectivament. Van haver alguns problemes tècnics mentre estàvem fent el sumari. Tot es va descontrolar perquè va fallar una taula de realització, van començar a sorgir imatges incoherents i a mi se’m veu tirant-me les mans al cap mentre me n’eixia i pensava ‘la que s’ha muntat’… creia que estava fora de les càmeres, no era massa conscient del que estava passant, però no va ser així i d’eixes imatges s’han fet memes i han tingut molta circulació”.
■ Amb tot ho has afrontat amb un sentit de l’humor que denota sempre intel·ligència i això t’ha donat encara més protagonisme.
“Sí, està clar. Va passar i no es pot amagar. Es va tallar l’informatiu fins que es va solucionar el problema. Eixes coses poden passar. És el risc del directe. És un treball molt intens i, de vegades, estressant. Jo no tenia cap experiència davant de les càmeres i ara, cada dia, em trobe més a gust fent la previsió per a tele, ràdio, web i xarxes”.